EVA BACH

No és un bebè, només ho fa veure

Quan neix un nou germà o germana, és força habitual que les criatures petites que ja havien aconseguit assolir una certa autonomia experimentin petites regressions i reclamin, per exemple, que els pares els tornin a donar el menjar, que els portin a coll més sovint, que s'estiguin més estona amb elles a l'hora d'anar a dormir... Si no passa d'aquí, és una manera instintiva i inconscient de mantenir un espai i un temps en exclusiva amb els pares, i d'assegurar-se que el nou membre de la família no els arraconi a un segon pla. Quan els pares som conscients que els fills grans no només segueixen necessitant les nostres atencions, sinó que els fa falta que els demostrem que les continuaran tenint, aquest tipus de conductes acostumen a ser lleus i van minvant de manera natural. Si no ho tenim present, augmenta la probabilitat que vagin a més o s'agreugin.

Assegurar l'atenció

Una d'aquestes conductes que reprenen algunes criatures quan neix un germà és demanar un altre cop el xumet. Hi ha mares i pares que s'inquieten quan això passa perquè temen que pugui suposar un indesitjable retrocés. Tant com havia costat que el deixés i ara poden tornar a fases anteriors que ja estaven superades. Moguts per aquesta temença, alguns diuen a la criatura que amb el xumet sembla petita i que està lletja, pensant que així el deixarà. Pot ser que funcioni, però també pot ser que d'aquesta manera encara el reclami amb més insistència o que apareguin nous símptomes.

Si la criatura pensava que amb el xumet li faríem més cas, com al nadó, quan s'adona que no serà així ens podem trobar que s'hi faci més forta o que hagi de recórrer a altres conductes semblants per assegurar-se aquesta atenció que tem perdre. Perquè la regressió sigui puntual i no es consolidi, és més recomanable dir-li que pot provar el xumet i jugar una mica a ser xicarrona com el bebè, però que ningú es pensi que és un bebè, que només ho fa veure. Podem afegir que no cal que se'l quedi tota l'estona, perquè nosaltres li farem cas i l'estimarem igual sense xumet. Reconèixer obertament les necessitats i els sentiments de les criatures sol funcionar millor que negar-les, invalidar-les o desqualificar-les.