Marie Curie
Ens acostem avui a un dels personatges més destacats del segle XX. Un talent científic de primer ordre, reconegut amb dos premis Nobel. Amb la particularitat que es tracta d'una dona.
No és difícil d'imaginar com n'és d'excepcional que una noia polonesa, nascuda el 1867, aconseguís tenir estudis superiors, dedicar-se a la ciència i, finalment, obtenir el reconeixement de la comunitat científica internacional. Tot això ho va aconseguir Marie Curie, nascuda Maria Sklodowska. Avui ens acostarem als seus primers anys de vida per saber com era aquella nena petita que acabaria encapçalant totes les llistes de personatges del segle XX.
I cal començar per subratllar que la Maria va néixer en una família dedicada al coneixement: el seu pare, Wladyslaw, era professor de matemàtiques i de física, com ho havia estat el seu avi -el respectat professor Jozef Sklodowski-, i la seva mare, Bronislawa, era pianista i cantant i es dedicava a l'ensenyament de la música. El matrimoni va tenir cinc fills, quatre noies i un noi: Zofia, Józef, Bronislawa, Helena i Maria. El matrimoni d'ensenyants va adonar-se ben aviat que la seva filla petita destacava per la seva capacitat intel·lectual. Només tenia quatre anys quan va començar a llegir de manera regular, fins al punt que de vegades els pares l'havien d'obligar a deixar els llibres i tornar a les nines, com pertocava a la seva edat.
La infància de la Maria i dels seus germans estava marcada per una circumstància que la tenyia de tristesa: la seva mare estava malalta de tuberculosi i, per por d'encomanar-los la malaltia, mai no els abraçava ni petonejava. Tot i així, els cinc fills aportaven l'alegria necessària fins que la família va caure en desgràcia.
La progressiva russificació de Polònia va començar minant l'ànim dels Sklodowski, i els va obligar a abandonar la seva llengua i els seus costums. La Maria i la seva germana Helena assistien, després de la seva jornada a l'institut, a unes classes clandestines per aprendre la llengua polonesa. En les revoltes que va haver-hi al país, la família va perdre béns i propietats i, finalment, el seu pare es va quedar sense feina, represaliat per la seva implicació en la resistència nacionalista. La pèrdua d'ingressos els va obligar a llogar algunes habitacions de la casa a estudiants i un d'aquests llogaters va caure malalt de tifus. Dues de les filles, Zofia i Bronia, es van encomanar. La més gran, Zofia, va morir quan la Maria només tenia nou anys. L'altra germana, Bronia, va aconseguir recuperar-se i es va convertir en la companya inseparable de la futura premi Nobel. Només dos anys després va morir la mare i la família va quedar desolada per aquestes dues morts.
És en aquest moment que la Maria i la Bronia -dues excel·lents estudiants- decideixen fer un pacte: la petita es posaria a treballar per ajudar a finançar els estudis de la Bronia a París i, un parell d'anys després, ho farien a la inversa. La Maria va treballar d'institutriu i va haver d'esperar cinc anys encara perquè la seva germana Bronia, ja casada, la reclamés al seu costat a París.
