JAUME CELA & JULI PALOU

L’Ot i en Picanyol

Picanyol estimat, tenim els néts i les nétes enfadadíssims. “¿Que no veurem més les aventures de l’Ot?”, ens pregunten alarmats. Ells pensen -amb aquesta saviesa que els dóna la innocència- que els personatges dels còmics són eterns i que surten com els conills dels barrets del mag. I en aquest cas encara més, perquè la distància entre un mag i un bon bruixot és ben minsa.

Els fills ja no semblen tan enfadats, perquè ja són més grans i conformistes i entenen que darrere del teu Ot, un dels personatges més genials de la il·lustració mundial (sí, sí, mundial del món sencer), hi ha un home, tu, estimat Picanyol. I els éssers humans som fets de la matèria fràgil dels somnis i de la crua realitat del pas inexorable del temps.

Quaranta-dos anys de personatge aviat és dit i només tu deus saber com costa ser original a cada dibuix, a cada vinyeta, a cada història feta amb una economia de significació formal i de riquesa interpretativa que només tenen els poetes. Només tu deus saber l’esforç que has d’esmerçar per ser sempre igual, mantenir l’essència, però ser diferent alhora.

Necessitem somiar

Només tu deus saber com costa veure el món a través dels ulls del teu personatge i només tu deus saber com el personatge ha arribat a fondre’s amb la teva pell i amb la teva cara, assumint aquesta imatge d’home bo que desprèn la teva mirada i la del teu personatge.

I els més grans? Com estem, els més grans? Doncs orfes, perquè els signants d’aquest article volíem iniciar una campanya perquè l’Ot fos nomenat conseller de Governació o ministre de l’Interior, perquè necessitem persones que encara ens facin creure que la realitat es pot canviar amb un moviment màgic i que el malfactor de torn que ens espera amagat darrere la cantonada es pugui trobar amb un pam de nas i el mal no sigui possible. Necessitem somiar, per dir-ho ras i curt.

En una de les teves últimes tires, la dona, aquest contrapunt de l’Ot, llegeix un cartell que diu “Màgia amorosa. Troba l’home de la teva vida”. Quan entra dins de la casa, qui s’hi troba, assegut i somrient? Doncs l’Ot, qui si no. Tots dos, creador i criatura, sou els homes de la vida de molta gent d’aquest país.

Gràcies, Ot, i gràcies, sobretot, Picanyol.