L'Einstein quan era petit

Parlàvem fa unes setmanes de l'estimulació i que jugar amb els fills, llegir-los contes, estimar-los i gaudir de la seva companyia no és necessàriament el mateix que estimular els fills.

Si no sembla prudent substituir l'amor paternal per l'estimulació precoç, treure els pares i pretendre estimular els fills amb la tele, amb vídeos, amb centres d'activitats i altres artefactes ja és ridícul. Existeixen uns DVD que porten el nom d'Einstein i que van destinats als nadons, amb la promesa implícita (i no sé si explícita, no m'ho he llegit) de convertir els nostres fills en genis. Amb tants anys que fa que es venen aquests productes i altres de semblants, potser ja hauríem de tenir solucionat el problema del fracàs escolar. Què passa amb aquests nens? ¿Que es neguen a convertir-se en genis contra tots els nostres esforços?

El problema és que els nens petits no poden aprendre coses sense l'ajuda i la presència d'un adult. Els nens grans i els adults sí que podem aprendre coses llegint llibres o veient documentals i programes educatius. Però els nens petits necessiten la interacció amb l'adult, preferentment un adult a qui estimen. La criatura necessita l'adult que li explica el món ("Mira, una boleta; toca, toca, és toveta... Ai, què és això? Quin sorollet que fa!"); que sol·licita activitats i les recompensa i descriu les seves activitats espontànies i les reflecteix ("Em dónes la piloteta? Gràcies! Té, la piloteta! Agafa-la! Em dónes la piloteta? Gràcies!", "Qui fa un somriure a la mare? Què fas, petarrets de boca? Prrr!"); que ajuda la criatura a interpretar i posar nom als seus sentiments ("Que tens fred?", "Ui, quin ensurt!", "No t'agrada que et posi la samarreta, oi? Vinga, que de seguida estem!")

Un nen petit no pot aprendre sense algú que el miri, que el reflecteixi, que li respongui, que l'aprovi, que repeteixi allò que al nen li agrada i canviï quan veu que ja no li agrada. No pot aprendre mirant un conte, sentint una gravació o mirant un vídeo, necessita una persona de veritat que l'hi llegeixi, l'hi expliqui, l'hi mostri... Ja m'ho deia una mare: "Més intel·ligent no sé si es farà, però si el distrec amb això de l'Einstein, s'ho menja tot". Semblaria la seva única utilitat, però en realitat hi ha un altre perill: amb l'epidèmia d'obesitat que tenim, qualsevol cosa que faci que un nen "s'ho mengi tot" és perillosa.

Hi ha una llarga llista de genis que de petits mai van ser estimulats , ni van veure DVDs ni van anar a l'escola bressol. Entre ells hi ha el mateix Einstein. D'altra banda, la major part dels nens no seran mai genis. Però ens els estimem igual, i això és el que importa.