M. JESÚS COMELLAS

Ja ha arribat la primavera

Ja ha arribat  La primavera Zoom

Poques vegades ens plantegem que el vocabulari relacionat amb el temps té poc sentit per a les criatures. Els dies de la setmana, els mesos de l'any i, sobretot, les estacions de l'any no tenen gaire sentit per a ells. I es perden moltes informacions importants si no els relacionem a fets concrets, especialment als canvis que fa la natura. Sovint, en les converses, es parla de fred o calor, pluja o sequera però aquests canvis són més freqüents. Els que depenen de les estacions de l'any, quan la natura s'omple d'un devessall d'informacions i plaers, cal que els acostem i els observem, ja que massa sovint passen desapercebuts. I amb això es perden no només informació, sinó coneixements que necessiten per entendre molts altres aprenentatges i per comprendre el món en què vivim.

A les escoles se'n parla una miqueta, massa focalitzat només en l'educació infantil, que és l'etapa escolar en què hi ha més sensibilitat amb aquests canvis. Després ja es pensa que són massa grans (sempre creiem que ja són massa grans!) i s'entra en una ceguesa per les coses petites, per les sensacions, per les informacions que només es poden captar si hi ha un acompanyament per vincular-les amb el dia a dia. Aquesta ceguesa és molt més gran en contextos urbans, encara que també passa en contextos rurals, pensant allò que com que ho tenen més a prop no els cal tant.

No són cançons i contes el que cal, sinó, sobretot, parlar-ne, escoltar i mirar tot el que canvia quan entra la primavera: nous cants d'ocells, flors amb diversos colors i olors, l'herba que creix, animals que apareixen, brogits, la intensitat de la llum, la diferència de temperatura i una llarga llista de coneixements que caldria assumir pel valor que tenen, encara que no estiguin vinculats ni amb el context escolar ni amb els llibres que, massa sovint, valorem com si fossin els que realment tenen valor. Quin disbarat!

Aprendre a observar és aprendre a respectar, valorar i, evidentment, comprendre. També les repercussions en els ritmes naturals i en les persones. Respectar la natura només es pot fer si la coneixem, en veiem la fortalesa i la fragilitat. No ens estranyi que si anem caminant amb una bena als ulls, quan preguntem a les criatures quines són les estacions de l'any ens contestin: "La del metro, la del tren, la d'autobusos... i l'altra no la recordo".