Hormones, guix, etcètera

Impartir vol dir repartir

En un dels episodis d’ Economia en colors, el programa que dirigeix Xavier Sala i Martín, l’economista comentava un fet que s’esdevé, sovint, a les nostres classes: el professor té dificultats amb l’ordinador de l’aula o amb el projector que s’hi connecta, i acaba demanant ajut als alumnes. Aquest fet, ens deia, il·lustra un canvi important en la relació entre professors i alumnes: el professor ja no és, a les aules, l’emissor únic del coneixement. Hi ha moltes àrees, i no precisament menors, en què són els adolescents, especialment en els darrers cursos de l’ESO i en el batxillerat, els que podrien alliçonar els seus professors, i no només als de més edat, sinó gairebé a tots.

En lloc de viure-ho com una amenaça, ens deia Xavier Sala i Martín, ho hauríem de viure com una invitació a modificar substancialment la nostra manera d’ensenyar i a compartir amb els alumnes l’adquisició del coneixement. Hi estic molt d’acord, però la realitat és que estem molt lluny encara de superar aquesta manera antiga d’ensenyar que consisteix a concebre les classes com una cerimònia impartida per una mena de sacerdot que encarna una saviesa indiscutible. El mateix disseny de les aules, amb els seus pupitres arrenglerats i l’altar professoral sota la pissarra, evidencia aquesta concepció.

Tots veiem que l’adquisició del coneixement, ara que disposem de tecnologies que faciliten com mai en tota la història l’accés a la informació, hauria de ser molt més compartida. Però encara no hem après a fer-ho. Crec que hem d’aprendre d’aquests museus que han capgirat els esquemes de sempre i proposen més preguntes que respostes. Ja no es pretén reunir i mostrar coneixement, sinó provocar-lo, despertar la inquietud que el farà possible.

La relació dels alumnes amb els ordinadors és d’aquest ordre. Es mouen bé en aquest món perquè hi tenen un diàleg, sovint gratificant i profitós. Aprendre com funcionen i com no funcionen els aporta un benefici tangible. Els nostres alumnes estan preparats per a aquesta nova manera d’adquirir coneixement, que de fet és l’única que no s’oblida, l’única que no és un tràmit per aprovar exàmens i anar passant de curs sense necessitat d’aprendre a aprendre. El tema és llarg i tot just l’he pogut plantejar. Però impartir classes vol dir repartir coneixement. I potser no el repartim prou.