Avui tinc sensacions contraposades. D'una banda, vull començar el curs i, de l'altra, sé que serà una campanya dura. De fet, ha estat arribar i moldre amb reunions maratonianes i la correcció a corre-cuita dels exàmens de recuperació. Cada curs nou és un repte personal i aquest no serà una excepció. Ignoro quants anys seré capaç de capejar la pressió i el desgast de treballar amb adolescents. De moment tornarem a jugar al límit. Com a pare, veig que el meu fill de cinc anys ja fa dies que s'ha afartat de les vacances amb el seu germà petit i espera amb il·lusió tornar a les aules per retrobar-se amb els amics. La majoria d'alumnes de l'ESO també tenen ganes de veure's. La seva motivació per iniciar un nou curs és bona, tot i que s'esfuma de seguida. Interpreto que els petits encara viuen l'escola d'una manera lúdica, mentre que els grans saben que el que se'ls exigirà -a l'institut i a casa- són resultats. Fent el símil futbolístic, vindria a dir que no només han de jugar bé, sinó que se'ls demanaran títols a final de temporada.
Cada curs té els seus protocols i els seus tòpics. Quan el primer dia de classe em trobi els alumnes correctament asseguts, amb les llibretes noves, els estoigs plens i els ordinadors en perfecte funcionament, somiaré que aquest estat es perllongui els propers deu mesos. És curiós que, el primer dia, els que després voldran rebentar-te la classe estaran quiets i callats, fins i tot semblaran educats, però no és res més que una estratègia per estudiar -mai millor dit- els punts febles del professor. L'aula no és res més que una còpia en petit format de la societat. Hi ha l'alumne llest, el que va de llest i no en té ni idea, el que s'aprofita de tothom en benefici propi, el que ajuda els altres a canvi de res, el que no vol estudiar i el que no s'assabenta de res. Ho simplifico, però hi són. En una setmana ja identifiques el rol que seguiran dins el grup. Com a estudi sociològic és brutal i cada any em sorprèn. Ara bé, comencem un curs que arrossega els greuges que han anat provocant les retallades en material i personal, i sembla que aquests condicionants es mantindran. També serem més conscients que alguns dels nostres alumnes mengen poc i malament. Per sort la feina de l'AMPA solucionarà un problema que s'havia amagat. Com deia, es prepara un curs intens.
