Flors de Bach
EVA BACH

Enrabiar-se amorosament

La gran majoria dels pares i mares ens enrabiem a vegades amb els nostres fills. Enrabiar-nos és gairebé inevitable i perfectament compatible amb l’actitud amorosa que infants i adolescents necessiten per créixer segurs i feliços. És possible enrabiar-se sense deixar-los d’estimar i sense fer ni dir coses que malmetin l’estimació. És més, hem d’aprendre a fer-ho. Hem de saber enrabiar-nos amorosament, que significa continuar tractant bé els nostres fills, per més enfadats que estiguem. L’únic que no conjuga bé amb estimar és deixar anar la nostra ràbia de manera desfermada i ferir-los.

La ràbia és una emoció primària que sol tenir a veure amb una intensa sensació de contrarietat. M’agrada més parlar de ràbia que d’ira, perquè és una paraula més directament lligada a la sensació i a l’acció d’enrabiar-se, i és un terme molt utilitzat per la psicologia humanista, una de les fonts on he begut. Com qualsevol altra emoció, la ràbia és fruit d’una avaluació del que ens passa i la seva funció hauria de ser posar en marxa mecanismes que ens impulsin a una resposta reguladora i adaptativa.

El problema el tenim quan tant l’avaluació com l’acció que se’n deriva es regeixen per patrons merament viscerals o instintius. Aleshores, la ràbia ens empeny a tenir reaccions primàries d’agressió o de fugida, les úniques que tenim de fàbrica -per dotació biològica innata-, la majoria dels humans. El que es coneix com a intel·ligència emocional és, ras i curt, la capacitat de crear altres respostes més evolucionades i saludables, a partir de sumar cor i cap, sensibilitat i reflexió, a la biologia i als instints.

Saber enfadar-nos

Seria realment fantàstic si sabéssim enfadar-nos com Aristòtil. El gran filòsof d’Estagira suggereix a Ètica a Nicòmac : amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta. Enrabiar-se és realment fàcil. Fer-ho sense perdre els papers, sense entrar en còlera i provocar tempestats emocionals, sense drames, xantatges, victimisme ni amenaces, sense ferir, agredir, insultar o denigrar, no és tan senzill.

Però amb voluntat, consciència i entrenament es pot aconseguir. Si la humanitat sencera aprenguéssim a fer-ho, el món seria una bassa d’oli i hi regnarien el respecte, la pau i l’harmonia que tant desitgem i que tant trobem a faltar.