L’explorador reprimit

Educadors socials a l’institut

Aquesta setmana ha tocat debatre (Aula Fundació J. Bofill) sobre la necessitat de posar educadors socials als instituts. Raons perquè hi siguin n’hi ha moltes. Prevencions sobre com hi han d’estar i per què, moltes més. D’entrada, és fer possible que algú que no és profe deambuli pels seus passadissos. Instituts que en tenen (no pas a càrrec de l’administració sinó de les AMPA) afirmen que aporta una altra visió dels adolescents i, especialment, dels problemes de la família i el barri. A vegades, també li encarreguen ocupar-se d’això “tan complicat” com el sexe, les drogues i el rock. Mentre debatem, professionals que lluiten perquè l’escola sigui inclusiva piulen l’alerta: “¿Es tracta de posar bombers socials en un sistema escolar que no funciona?” Com que, cada vegada que tenim una dificultat, tendim a crear una etiqueta i adjudicar a un nou professional que se’n faci càrrec, hi hem de posar recursos, però també canviar el discurs i pensar seriosament què necessiten els adolescents i on han d’aparèixer les respostes que ara no reben.

Abans de res, ells i elles necessiten que al seu voltant existeixin adults positius disponibles. Que poden trobar aquest adult en la tutora, en l’educadora del casal de joves, en el monitor esportiu que accepta ser educador, en el pediatre que no fuig d’estudi. La segona necessitat és acceptar que l’institut és el principal territori adolescent i que ha de tenir parets permeables. Ha de ser normal que l’educador de carrer passi moltes estones als seus passadissos o classes, que el bon tutor faci al centre cívic l’activitat de teatre del projecte integrat en què alguns professors treballen.

Anar a parlar amb un psicòleg és trobar-lo en algun racó després que el professional del centre de salut mental hagi vingut a fer una sessió de tutoria sobre els sentiments.

Els nois i noies adolescents necessiten mirades polièdriques que hem de compartir, però la millor perspectiva la donem fent un sistema d’equacions amb un matemàtic d’ulls oberts. Descobrir la didàctica per compensar desastres familiars significa fer entrevistes junts, la tutora i la treballadora social, a l’escola, mentre que algun educador del territori -professor o no- negocia amb l’alumne què vol fer de la seva vida.