Flors de Bach
EVA BACH

Créixer i ajudar a créixer en sensibilitat

Un filòsof francès contemporani ens va advertir fa uns anys que ens emocionem molt però que ja no sabem realment sentir. Denunciava el culte a l’emoció perquè, segons ell, ens produeix una bulímia de sensacions fortes que ens anestesia la sensibilitat. Es tracta d’una idea que no em va deixar indiferent i que, malauradament, he pogut constatar que és ben certa. Avui, en el nostre context social, l’emotivitat guanya per golejada la sensibilitat. Hi ha moltes persones que exhibeixen impúdicament les seves emocions, moltes altres que les amaguen o les reprimeixen, i ben poques que les sàpiguen atendre, comprendre i orientar amb la destresa i la delicadesa necessàries. Comença a ser urgent, per a la salut de la humanitat i del planeta, que l’emotivitat deixi pas a una sensibilitat profunda i acurada que ens permeti experimentar la bellesa de sentir.

Amb aquest propòsit com a motor, acabo de publicar un nou llibre que es titula La bellesa de sentir. De les emocions a la sensibilitat. El presentaré el 18 de febrer (19.30 h) en una llibreria a la Rambla de Catalunya 37, a Barcelona, i us hi vull convidar a tots els que llegiu la meva columna i estigueu interessats en la temàtica.

Sobre la sensibilitat

El llibre té dues parts. En la primera exposo 12 passos per transformar les emocions en sensibilitat, humanitat i bellesa. I en la segona formulo 10 drets i necessitats dels infants per a un creixement emocional sa, així com uns quants requisits essencials per afavorir una transmissió emocional saludable des de la família, l’escola i la societat. Dedicaré aquest acte a pares, mestres, educadors, infants, adolescents i a totes les persones que aposteu dia a dia per créixer i ajudar a créixer en sensibilitat i humanitat.

Estic convençuda que les millors decisions futures no seran fruit només de ments brillants. Seran obra de persones que sumaran la seva saviesa emocional al seu saber i podran atendre i entendre el que batega en el propi cor i en el dels altres. Pares i educadors tenim un deure inexcusable que és alhora una engrescadora tasca: la de desenvolupar una exquisida sensibilitat, ajudar a forjar la de les criatures i contribuir a estendre’n un gran mantell sobre la humanitat.