RAQUEL FONT

Casar-se o no casar-se

El canvi de legislació sobre l’accés a la pensió de viudetat de les parelles de fet podria estar provocant un canvi de tendència en el nombre de matrimonis a Catalunya, que des del 2008 han caigut prop d’un 15%

Casar-se  o no casar-se / FOTO: GETTY Zoom

Moltes parelles, després d’anys de convivència, especialment quan comencen a tenir fills, es plantegen si seria més convenient casar-se, si és que no ho han fet, esclar. Creuen que potser estar casat “és millor per si passa alguna cosa”, que en general vol dir per si un dels dos membres de la parella mor. És el cas del Carles i la Sara, que fa uns mesos es van casar al jutjat després de 14 anys vivint junts i de dos fills en comú, l’Èlia i l’Abel. “No ho vam fer ni per amor ni pel ritual, sinó bàsicament perquè tenim els nens”, diu la Sara.

Però, ¿realment hi ha grans diferències entre estar casat i ser parella de fet? Doncs depèn. A Catalunya els dos estats civils estan bastant equiparats, si ho comparem amb altres comunitats de la resta de l’Estat, on les parelles de fet no estan regulades o ho estan molt poc, com Múrcia, la Rioja o Madrid. I a escala internacional, la diferència encara és més gran perquè hi ha països europeus més moderns en alguns aspectes legislatius que no reconeixen les parelles de fet, com Alemanya, Anglaterra o Suècia. Recordem el cas de la viuda de Stieg Larsson, autor de la trilogia Millennium, que després de més de 30 anys junts no va rebre ni un cèntim de l’herència perquè no estaven casats quan Larsson va morir el novembre del 2004 sense haver fet testament.

“A Catalunya tenim un Codi Civil propi amb una llei que regula les parelles de fet molt bona i molt exhaustiva”, destaca l’advocada Inmaculada Ruz. Però aquesta realitat no és igual a tot l’Estat. La presidenta de la secció de dret matrimonial i de família del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona aclareix que “no es pot generalitzar” perquè cada comunitat té la seva pròpia normativa.

Canvi de legislació

“Mai ens havíem plantejat casar-nos perquè quan va néixer la nostra filla gran ens vam informar i no hi havia pràcticament cap diferència entre estar casat i ser parella de fet”, explica la Sara, però “amb el canvi de legislació que hi va haver l’any passat vam decidir tirar-ho endavant”. I és que el març del 2014 el Tribunal Constitucional va anul·lar l’article 174.3 de la llei general de la Seguretat Social, que permetia que a les comunitats autònomes amb dret civil propi (Catalunya, Galícia, Euskadi, Navarra, l’Aragó i les Balears) les parelles de fet fossin reconegudes segons aquesta normativa pròpia. La conseqüència directa d’aquest canvi és que totes les parelles de fet de l’Estat han de complir els mateixos requisits per accedir a la pensió de viudetat. I en el cas català, hi hem sortit perdent perquè ara és més complicat cobrar-la.

A Catalunya, el dret civil no requereix cap tràmit formal per convertir-se en parella de fet, només s’han de poder acreditar dos anys de relació estable i notòria. I de fet, de cara a l’administració catalana, continua sent així, però amb la decisió de l’alt tribunal espanyol es dóna la paradoxa que les parelles de fet catalanes estan reconegudes en tots els nivells aquí però per accedir a la prestació de viudetat s’han de regir per la normativa espanyola, que obliga, d’una banda, a demostrar cinc anys de relació i, de l’altra, a haver-se constituït com a parella de fet davant d’un notari o a figurar en un registre de parelles estables dos anys abans de la defunció. El problema és que de registres pràcticament ja no en queda cap d’obert i fer un document públic davant d’un notari té un cost que frega els cent euros. Als casats, en canvi, només se’ls requereix un any de matrimoni.

Més casaments

L’Helena i el Joan s’han casat aquest estiu. Fa pràcticament 15 anys que són parella i tenen tres fills en comú: la Isaura, l’Eloi i l’Alguer. Alguna vegada s’havien informat sobre si hi havia alguna diferència entre estar casat i ser parella de fet però no havien fet el pas perquè les condicions pràcticament eren iguals, sobretot pel que fa als fills. L’advocada Inmaculada Ruz confirma que “pel que fa als fills estan absolutament homologats els matrimonis, les parelles de fet i les famílies monoparentals”. Ara, tot i que no tenien cap ganes de fer-ho perquè consideren la seva relació “una qüestió privada”, l’Helena i el Joan s’han decidit “per una qüestió purament econòmica, per poder cobrar la pensió de viudetat si un dels dos mor”, diuen.

La decisió del Tribunal Constitucional d’equiparar els requisits d’accés a la pensió de viudetat podria estar provocant un canvi de tendència en el nombre de matrimonis a Catalunya, que els últims anys, des de l’inici de la crisi el 2008, han caigut al voltant del 15%. Segons les dades provisionals de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2014 hi va haver 26.626 casaments, un 5% més que l’any anterior, una xifra, però, que encara queda lluny dels més de 30.000 casaments del 2008. Caldrà esperar a les dades del 2015 per veure si el canvi de tendència es confirma, tenint en compte que moltes parelles que han decidit fer el pas de casar-se després del canvi de legislació, com que els tràmits triguen una mitjana de sis mesos, no ho hauran pogut fer fins aquest any.

Pel que fa al nombre de parelles de fet constituïdes davant de notari, la tendència és clara a l’alça. Des del 2008 no han parat de créixer i pràcticament s’han triplicat: han passat de 1.200 a 3.500 el 2014, segons el Col·legi de Notaris de Catalunya.

La Laia i l’Albert es van constituir com a parella de fet fa un parell d’anys, “una mica per casualitat i d’urgència”, explica ella. “M’havien d’operar i, tot i que ell és funcionari de la Generalitat, concretament bomber, com que no teníem cap paper que demostrés que fóssim parella de fet, no li permetien agafar-se el permís per acompanyar-me”. Com que òbviament no tenien temps de fer els tràmits per casar-se, van buscar un notari per aconseguir el document que els calia i, de passada, quedaven “més protegits de cara a tenir fills”. La Laia i l’Albert, però, no acaben d’estar tranquils per si en el futur canvien la legislació. Precisament poder prendre decisions mèdiques en cas que l’altre no pugui és una qüestió que també es pot arribar a complicar si no tens papers per demostrar que ets parella de fet. L’advocada Ruz recomana “anar al notari” perquè “hi ha gent a qui no li han permès opinar”.

Drets successoris

Pel que fa als temes successoris, els matrimonis i les parelles de fet estan equiparats. Si no hi ha testament, hereten els fills i la parella és usufructuària, i si no hi ha fills, la parella és l’hereva. En cas de ruptura, la llei preveu que el membre que tingui menys ingressos pugui percebre de l’altre durant tres anys la prestació alimentària, en el cas de les parelles de fet, o la pensió compensatòria, en el matrimoni.

Hi ha altres qüestions, però, en què és molt diferent estar casat que ser parella de fet. A nivell fiscal, la parella de fet no existeix i, per tant, no es pot fer la declaració de l’IRPF de manera conjunta. Tampoc s’apliquen els règims econòmics, ni de separació de béns ni de guanys. Si la parella de fet compra un pis, per exemple, el que regeix és el que digui l’escriptura de l’immoble. “Quan tu constitueixes la parella en escriptura, la pots regular”, assegura Inmaculada Ruz, però “la gent va a l’advocat quan ja té el problema”. I conclou: “Quan vas a viure amb algú, cal saber si aquesta circumstància genera drets o obligacions”.