L’explorador reprimit

Per Carnaval tot s’hi val

Uns dies abans de Carnaval parlava amb pares i mares de Torelló sobre “Com posar límits quan tot és disbauxa”. Cada any els carrers d’aquesta població queden desbordats per joves de tota la comarca amb ànims de festa intensiva. Carnaval és la celebració més simbòlica de la transgressió i és una peça significativa en els ritus d’iniciació dels adolescents de la vila (descobrir el consum important d’alcohol, aproximar-se més a l’amor i el sexe, superar límits, etc.).

Normalment es parla d’educar pensant en la normalitat del dia a dia i quan les situacions estan fora de paràmetres es fan els ulls grossos, es tendeix al parèntesi educatiu. Resulta, però, que una experiència de festa pot ser molt més significativa que bastantes setmanes d’anar a classe. Tot carnaval és inevitablement educatiu. Eduquem perquè siguin persones, en festes i en avorriments. Seguint amb les contradiccions, resulta que estàvem parlant de com educar, per exemple, en l’aprenentatge del consum d’alcohol quan tots sabíem que cap dels seus fills tenia l’edat legal per consumir-ne. Quedava clar que hem d’educar sobre la realitat que viuen i no sobre l’imaginari de les normes que ningú compleix.

Tanmateix, el tema de fons era la felicitat, com educar per descobrir i gestionar la pròpia felicitat a adolescents que tenen com a meta vital ser feliços. El meu suggeriment va ser que intentessin fer descobrir a l’adolescent que la felicitat, per donar alegria i satisfacció, ha de tenir algunes d’aquestes característiques:

1. Ser-ne conscient (te n’has d’assabentar, que ets feliç).

2. Tenir matisos (la felicitat no sempre és anar a tope ).

3. Arribar en el seu moment (no has de tenir pressa, no s’acaba el món).

4. Té diversos components i has de seleccionar (tot no és alcohol, també és la companyia o l’alegria d’un concert).

5. Ha de ser simpàtica (no pots ser feliç al costat de la infelicitat).

6. Normalment és una qüestió d’amics (no ha de ser una obligació de col·legues).

7. Obliga a calcular costos (considerar els resultats en funció del que hi has de posar per obtenir-los).

8. Control (no és gaire feliç acabar tirat i sense recordar què has viscut).

La felicitat és, amb molt, el valor més difícil d’educar.