Famílies... parlem-ne
M. JESÚS COMELLAS

Caldrà aprendre a anar pel carrer?

No hi ha dubte que anar a peu pel carrer comporta certs riscos; cal vigilar quan travessem i no baixar de la vorera, però, curiosament, malgrat que hi ha algunes regles del joc que disminueixen aquests perills, sembla que no estan prou clares. Especialment la canalla i el jovent no les coneixen perquè, possiblement, no som prou insistents. Anar per la dreta té un significat, com en la circulació de vehicles, i per això es té preferència i qui va en direcció contrària ha de cedir la part de la paret, la que està més protegida.

Sembla lògic, oi? Doncs malgrat tot no sembla una pràctica gaire freqüent, fins i tot quan qui va per la dreta és una persona amb mobilitat reduïda, una mare amb cotxet o fins i tot la canalla. El resultat és que quan hi ha dues persones que van en direccions oposades, en massa casos qui cedeix el pas, qui baixa de la vorera, és la persona que va per la dreta.

Per què passa això? Sovint és perquè anem pel carrer amb moltes coses al cap, amb el mòbil, parlant o enviant missatges, i no hi ha dubte que la tendència és acostar-se a la paret perquè hi ha més protecció, encara que amb aquest gest es pugui atropellar la persona que va per l’espai adequat. Anem caminant mirant a terra o tan pendents dels nostres pensaments que caminem com si no hi hagués ningú més a la via. Perdem l’oportunitat de mirar les necessitats de les persones amb què ens creuem i de saber si som nosaltres els que hem de baixar per deixar passar els altres perquè van en la direcció correcta.

No és que calgui fer cap filigrana i que anem ajudant a tothom, sinó que en aquests moments potser cal recuperar el que vol dir anar a peu, per la vorera. Hi ha senyals que són importants per a tots, i fixant-nos per on anem podem descobrir moltes informacions del barri o del lloc on passem que ens donen a conèixer el lloc on vivim. Aquestes iniciatives que busquen tenir una ciutat amigable per a tothom i camins segurs per anar a escola només tindran possibilitats d’èxit si mirem a les persones que hi transiten. Ho aconseguirem quan els que van a peu (o en bici o en patinet) mirin al seu voltant per evitar que es vaig perdent la seguretat que hem de tenir caminant entre persones. Un pas especialment important si hi ha criatures o ancians.