AINHOA BOIX

Brain Gym

Gimnàstica cerebral per activar la ment dels nens i la seva autoestima

Brain Gym / A. BOIX Zoom

El pedagog nord-americà Paul Denninson coneix molt bé les dificultats emocionals i d'aprenentatge a les quals es veu sotmès un nen dislèxic, hiperactiu o amb dèficit d'atenció. Les coneix perquè, de petit i després de diversos cursos de retard escolar, li van diagnosticar dislèxia. I les coneix també perquè, un cop acabats els seus estudis a la Universitat de Boston, es va dedicar per complet a la recerca d'un mètode capaç d'ajudar infants com ell, que encara que tinguin un coeficient intel·lectual igual o superior a la mitjana, tenen algun tipus de problema en l'aprenentatge.

Va desenvolupar un programa que li donaria reconeixement a escala mundial: la kinesiologia educativa i el seu paquet d'exercicis, Brain Gym (gimnàstica cerebral). Un mètode educatiu que combina la kinesiologia -una disciplina que té com a objectiu restablir la normalitat dels moviments del cos humà- i la psicologia, i que busca integrar els dos hemisferis del cervell i millorar el seu rendiment a través de la repetició i correcció de moviments similars als que fa un nen en els seus tres primers anys de vida.

Com es tradueix aquesta definició al llenguatge comú? Doncs molt senzill: el que Denninson va descobrir és que realitzant moviments tan bàsics com dibuixar vuits amb el dit o tocar el genoll dret amb la mà esquerra i l'esquerre amb la dreta, les connexions neuronals augmentaven la capacitat per respondre a estímuls externs s'incrementava i les càrregues emocionals negatives disminuïen. El resultat? Una millora en la coordinació física i mental del nen, en la seva autoestima i, per tant, en el seu nivell acadèmic.

Un model en expansió

I gairebé cinc dècades després que els 26 exercicis sensomotors de què consta el Brain Gym hagin estat adoptats per terapeutes de tot el món, aquest programa arriba al nostre país tímidament però amb força. Carlota López-Peredo, vicepresidenta de l'Associació Espanyola de Kinesiologia Educativa i una de les pioneres de la gimnàstica cerebral a l'Estat, té clar el perquè d'aquesta bona acceptació: "El fet que el Brain Gymtingui èxit en tants països es deu a la senzillesa, profunditat i eficàcia dels moviments, que són divertits i fàcils d'aplicar tant a l'aula com a casa com en les sessions". I és que, segons ens comenta aquesta llicenciada en bioquímica i mestra d'educació especial, a més de ser una eina molt útil per tractar trastorns d'aprenentatge severs, és perfecta per ajudar al desenvolupament de qualsevol nen en edat escolar: "Els nens estan cada vegada més inquiets, necessiten moviment i la gimnàstica cerebral és un moviment reeducatiu que no només allibera la tensió acumulada, sinó que ajuda a integrar al cervell perquè els nens puguin treballar, estudiar i aprendre d'una manera fàcil i al seu ritme". La possibilitat de poder practicar-la en espais reduïts i sense un equipament específic i el seu caràcter lúdic són altres raons que esgrimeix López-Peredo per defensar la seva generalització.

També és d'aquest parer Jordi Gascó, director del gabinet de teràpies naturals Centre Jordi i un dels pocs professionals que ofereix sessions individuals i cursos grupals de Brain Gym per a pares i professors a Castelló. Per a ell, l'èxit d'aquesta teràpia entre el públic infantil radica, a banda de la seva eficàcia, en el fet que es planteja com un joc en el qual el nen marca els objectius que es treballaran en la sessió i a casa.

Però, de la mateixa manera que la gimnàstica cerebral compta amb adeptes en més de 80 països, també té detractors. Al nostre país, a causa de la recent introducció d'aquestes tècniques, les crítiques es tradueixen en cautela i cert escepticisme. Seria el cas d'Empar Mayans, directora del centre d'estimulació infantil CEI València. No nega el valor d'aquests exercicis en menors amb problemes d'aprenentatge i reconeix que els utilitza en la seva consulta, però de manera complementària a altres teràpies i com una eina perquè pares i fills reforcin a casa el que aprenen en les sessions. "T'has de sentir motivada per treballar amb una teràpia", comenta Mayans, que veu amb bons ulls la introducció d'aquesta tècnica en el sistema escolar perquè és "una excel·lent manera de mantenir l'atenció dels alumnes i de prevenir problemes que passen desapercebuts a les aules".

Qui també utilitza alguns exercicis de Brain Gym a la seva consulta i a les aules i ho fa amb bons resultats és Pilar Serrano, directora del centre Ecora Psicopedagogia i assessora de l'escola bressol Cavall Bernat de Llaurí (València). Segons explica Serrano, "el Brain Gym s'imposa en els col·legis perquè són molt sistemàtics i necessiten metodologies molt organitzades, i el Brain Gym està molt ben definit i està molt enfocat a concretar i solucionar problemes. Es pot dir que és una tècnica molt ben pensada".