La setena hora
JAUME CELA & JULI PALOU

Avaluar Mestres

José Antonio Marina, ben abrigat per l’aparell mediàtic, ha posat damunt la taula un tema antic: ¿s’han d’establir diferències salarials entre uns mestres que podem considerar com a bons i uns altres que, per exclusió, podem no considerar com a bons? El tema pot ser atractiu, però envestir-lo en aquests termes és passar l’arada davant dels bous. Per això proposem anar a pams.

Primer pam: acceptem que un servei públic s’ha d’avaluar. La feina que fan els mestres, sigui quin sigui el tram educatiu en què treballen, ha d’estar sotmesa a la mirada avaluadora, que no vol dir sancionadora.

Segon pam: si es vol definir qui és un bon mestre i qui no, caldrà prèviament acordar quins elements han d’adornar el bon mestre i quins són els que defineixen aquella persona que no té competències per estar davant d’una aula i treballar en equip.

Tercer pam: un mestre ho és sempre en un context; per tant, sense avaluar el context no podem avaluar-lo.

Quart pam: no és gota fàcil aïllar els elements que formen part d’un tot format per una multiplicitat de factors; podem mirar de concretar la complexitat de la feina, però sense oblidar que hi ha punts que són molt difícils d’avaluar. En citem alguns: capacitat d’acollida, d’acompanyament, d’escolta, de mirar la realitat des de perspectives diferents i sempre partint de les necessitats diferents dels alumnes, de crear xarxa, de dialogar amb la tradició, de treballar en equip i un llarg etcètera.

Cinquè pam: molt ens temem que l’avaluació quedi reduïda als resultats acadèmics dels alumnes, sense tenir en compte la realitat concreta que viu cada centre, la seva cultura, la seva capacitat d’autonomia, de prendre decisions adreçades a fer realitat el projecte educatiu.

Sisè pam: i per què redimonis, en el cas que acceptem diferenciar els bons mestres dels dolents, el reconeixement ha de ser una millora salarial? ¿No es podrien trobar altres mesures que tinguessin a veure amb la col·laboració en recerques? ¿O a afavorir dinàmiques de zona on es poguessin intercanviar experiències?

Setè, i últim pam: després d’anys de tota mena de retallades, ¿de debò algú es pensa que la millora de l’educació està condicionada només per millores puntuals, per molt llamineres que siguin?