Autoexploració mamària

Acabo de veure a la tele el programa Cuerpos embarazosos, on uns metges anglesos ensenyaven a un grup de dones la forma correcta d'explorar-se els pits cada mes per detectar un càncer de mama. I això en ple segle XXI; quan fa anys que s'ha provat que l'autoexploració del pit no només és inútil, sinó perjudicial.

I, a més, ho feia amb un grup on hi havia moltes dones joves, en les quals ni tan sols el cribratge amb mamografia estaria indicat. Ja fa uns mesos vam comentar que les mamografies periòdiques sí que serveixen per disminuir la mortalitat per càncer de mama, però en molt petita proporció i a costa de molts falsos diagnòstics i molts tractaments innecessaris. Per això molts pensen que, senzillament, no paga la pena. Però l'autoexploració és molt pitjor. Ja no es tracta de discutir els pros i els contres, sinó que no hi ha absolutament cap pro. No és que els estudis científics hagin canviat, no és que abans diguessin una cosa i ara la contrària. És que mai hi va haver cap estudi científic que digués que l'autoexploració tenia cap utilitat. Només era una "bona idea", aparentment lògica, que es va difondre i promocionar sense cap prova.

Imaginem que em detecten un càncer als 55 anys i em moro als 58. He viscut tres anys amb càncer, angoixat, operat, prenent medicaments amb greus efectes secundaris... Ara imaginem que em diagnostiquen el càncer precoçment, diguem als 50 anys... i em moro als 58. He viscut vuit anys amb angoixa i patiment. He sobreviscut cinc anys més, però m'he mort a la mateixa edat. No hi he guanyat res; només he perdut cinc anys de salut, cinc anys en què hauria viscut feliç sense saber que tenia càncer. És per això que no n'hi ha prou provant que el cribratge detecta càncers, ni que els càncers detectats precoçment són més petits (esclar que ho són), ni que la supervivència després del diagnòstic és més llarga... Cal demostrar que la supervivència total és més llarga, que viuré fins als 60 o 70.

Dos grans estudis, a Rússia i a la Xina, amb un total de més de 300.000 dones, han provat que un intensiu programa d'autoexploració (practicada mensualment, després que metges i infermeres ensenyessin directament la tècnica correcta a les dones) no millora la supervivència. Ni una miqueta. Però augmenta el nombre de biòpsies negatives, el nombre de proves i tractaments innecessaris, augmenta l'angoixa i el patiment (www.bibliotecacochrane.com /BCPGetDocument.asp?DocumentID= CD003373). L'autoexploració mamària és perillosa i no es pot recomanar. Ni tan sols amb l'excusa de "millorar el coneixement del propi cos".