La setena hora
JAUME CELA & JULI PALOU

Aturar la Llei Wert

Hem d’estar moderadament contents. Hem aturat el desplegament d’una llei que no respon a les necessitats educatives del present, a més de ser una llei que es va fer sense debat, sense tenir present les opinions dels que no són del partit del govern. El PP va imposar la majoria absoluta. Va actuar legítimament i legalment, però sense intel·ligència, perquè una llei educativa hauria de ser un recull normatiu que tingués el consens social més ampli.

Sabem que és molt difícil, però cal que arribem a poder disposar d’un marc legal que ens duri, pel cap baix, una vintena d’anys. Caldria que fos una llei amb molt poc articulat, perquè bona part de la lletra hauria de formar part dels decrets que la desenvolupin. Canviar una llei és molt costós. Canviar un decret és molt més senzill.

Hauria de ser una llei de mínims, que deixés moltes cotes d’autonomia als centres docents, perquè fossin els docents -que són els que més coneixen les necessitats dels seus alumnes- els que concretessin el currículum i les formes d’organitzar la vida escolar. Cada escola hauria de ser qui escrivís amb lletra petita la lletra solemne dels propòsits generals.

Ens referim a una llei que tingués com a eix vertebrador la creació d’un model inclusiu. Una llei que situés l’alumnat en el centre de la reflexió i de la pràctica docent i que convertís mestres i professors en els primers ciutadans de la cosa pública. Una llei que entengués que avaluar és molt més que atendre els resultats de les diferents proves que es passen, i que l’avaluador forma part del problema i de la solució. Una llei que fes que els màxims responsables abandonessin els seus despatxos per conèixer les diferents realitats escolars.

Finalment, ens referim a una llei amb un bon finançament. Recordem que entre inversió i despesa hi ha una clara diferència. Per exposar-ho ràpid: una despesa respon a una necessitat immediata (comprar una camisa) i una inversió mira cap a un benefici futur (comprar una bombeta de baix consum). Les lleis educatives tenen, sobretot, inversió.

No en tenim prou amb aturar el desplegament de la llei més impopular d’aquest temps. Hem d’activar el debat, voler prendre el protagonisme i denunciar tot allò que fa tuf de recentralització, d’uniformisme i de privatització.