JAUME CELA & JULI PALOU

Aprendre amb Bru Rovira

Sovint el testimoni educatiu arriba de gent que no és de l'ofici, gent que té una altra professió i que l'exerceix amb honestedat. Pensem en molts noms, però d'una manera especial en Bru Rovira. Kapuscinski, mestre del periodisme fet a força de peregrinar, va deixar escrit que a ell, des de ben jove, allò que l'atreia era creuar la frontera per sadollar la seva fam psíquica, tan inexplicable com punyent. En Bru també creua totes les fronteres per fer-nos veure que les preguntes de veritat no apareixen a les notícies i que les respostes valentes per millorar les coses queden amagades rere interessades cortines de fum. En Bru se situa al centre del conflicte per aproximar la lupa als que el pateixen. Si la barbàrie pren el nom a les persones, en Bru els hi retorna, perquè no els oblidem.

Com a bon mestre, cada dia ens fa descobrir un món que desconeixem. El descriu de tal manera que no tenim altre remei que anar-nos preguntant per quin motiu les coses són com són i a qui afavoreix el desgavell que s'amaga en aquest món que altres ens presenten tan endreçat. Ho fa amb compromís. Avui hi ha molta gent que opina, poca que es comprometi. Els seus articles eviten el punt cec que intentem mantenir per sentir-nos més cofois amb el que fem i pensem. Llegir-los no ens pot deixar indiferents.

Potser no n'és prou conscient, però els mestres necessitem mirades com la seva sobre la injustícia, la misèria i l'horror. Perquè els mestres pensem, com ell, que educar és viure amb el convenciment que l'última paraula no pot ser que la tinguin ni la incultura, ni el sofriment.