Al·legoria del gelat de llimona

Un nen demana un gelat de llimona, però resulta que no n'hi ha. N'hi ha de moltes coses, però el de llimona s'ha acabat. El nen entra en crisi. No vol un gelat de menta. Ni de maduixa. El vol de llimona. Que no!, que tampoc el vol de xocolata. El vol de llimona. Plora, baveja, marraneja, seu a terra i crida com un boig.

Per sort la majoria dels nens accepten sense gaires problemes que no hi hagi gelats de llimona mentre n'hi hagi d'altres gustos. I també n'hi ha molts d'altres que accepten que ara no convé que es mengin cap gelat perquè és hora de dinar.

La separació representa, també per a alguns adults, quedar-se sense el desitjat gelat de llimona. Són molts els que, durant molt de temps, de vegades anys, no poden pensar en cap altre gelat, i si mai en tasten algun altre enyoren encara més el seu gelat de llimona, tan bo que era.

No ens agraden els canvis

També per als fills dels separats, no cal dir-ho, la separació és la fi, per sempre més, del gelat de llimona. I, en el seu cas, és bastant més difícil d'acceptar.

Però ho acaben acceptant. I es fan més madurs, més flexibles, més capaços de sobreviure als entrebancs de la vida i a la consciència que hi ha coses impossibles.

Els pares separats coincidim, moltes vegades, a apreciar en els nostres fills molta més maduresa que la que observem en els fills de les famílies unides. Abans que em tireu una sabata deixeu-me dir que no cal separar-se per tenir nens més disposats a acceptar que no hi ha gelat de llimona, que no els comprarem la nova Play, que han d'omplir el rentaplats o que no es mira la tele a l'hora de dinar.

Només vull dir que, com tants altres efectes col·laterals de la separació, aquest efecte posa en evidència que el món fàcil i sense conflictes, servit en safata, en què gairebé tot es pot comprar i en què les criatures són el centre de la vida familiar i els amos de més de mig pis, per no dir de tot, fa nens més innocents i més febles, menys capaços de perdre amb alegria en els jocs, menys disposats a adaptar-se a les situacions noves i als canvis, menys independents i, en definitiva, més immadurs.