Famílies... parlem-ne
M. JESÚS COMELLAS

Algú proposarà fer una escola d’avis i àvies?

És molt difícil parlar de la canalla sense fer referència als avis i àvies. És evident que tenen una gran implicació en el suport educatiu a les criatures, tot i que segurament el suport el fan més als seus propis fills i filles en la tasca de tenir cura dels infants quan no són a l’escola. Els hi obliga la dificultat de compaginar els horaris laborals amb els familiars.

Per això, als matins, a la porta de les escoles, hi ha una gran quantitat d’avis i àvies amb bosses, mirant de seguir el pas de la canalla, avisant que no passin, que no corrin... Al migdia no passa tant perquè hi ha canalla que es queda al menjador escolar. A la tarda l’escena es repeteix amb infants revolucionats. S’han esbandit la son del matí i estan molt animats perquè ja surten d’escola, on, d’alguna manera han rebut missatges de serenitat i control. I la sortida és llibertat.

Aquesta és l’actuació que es veu, la que fan els avis i àvies de manera freqüent i que, en molt casos, és quotidiana: portar-los amunt i avall. Però hi ha una segona part, la de casa: fer el berenar, ser amb ells mentre no arriba el pare o la mare i, sobretot, mirar de fer-ho “seguint les indicacions”: no abusar de la tele, fer els deures, que no es barallin, potser que ja sopin perquè en arribar a casa no s’hagi de posar fre a un cert desordre i esverament, i més quan els pares poden arribar de mal humor i amb la saturació i el cansament propis d’una llarga jornada laboral.

Però la seva responsabilitat no és la de suplantar els pares i mares. Ni tampoc es tracta que hagin de fer de mestres. Simplement haurien de tenir cura de la canalla mentre no ho poden fer les persones que en tenen la responsabilitat. Per què, doncs, se’ls demana que actuïn de manera “més educativa”? O se’ls exigeix que segueixin les indicacions que se’ls donen? Per què hi ha qui els retreu que no controlen els infants i els deixen fer el que a casa no poden fer? Per què, en definitiva, els acusen de malcriar les criatures fent més difícil l’educació a casa? ¿I si es fessin uns tallers o una escola d’avis i àvies per ensenyar-los el que han de fer amb la canalla? Perquè, de fet, pensen alguns, són ells els que passen més hores amb els nens.

Esperem que no! Que a ningú se li acudeixi fer realitat aquesta idea, perquè llavors sí que haurem perdut els papers definitivament.