M. JESÚS COMELLAS

Ahhh! Em surt sang!

"Quin mal! Em surt sang!" Aquesta afirmació va sovint acompanyada de plors, crits i un esglai molt lògic en les criatures però també entre els adults, cosa menys lògica. No es parla de la ferida sinó de l'esglai que provoca la visió de la sang. És tan vermella! Per això podríem dir que la reacció és, en certa manera, lògica. Ara bé, quina podria ser la resposta lògica de la persona adulta cap a l'infant perquè fos tranquil·litzadora?: "La sang no fa mal, és en tot cas la rascada o la ferida!" O bé mostrar la sort que tenim perquè en veure la sang podem buscar la ferida. O bé optar per qualsevol frase senzilla, serena, clara i curta.

Sovint una resposta així provoca una mirada d'incredulitat en la criatura: com pot ser que no faci mal la sang, que espanta tant? Caldrà aprofitar aquest moment per donar una nova resposta tranquil·litzadora per resoldre la situació: "No et preocupis, rentem la ferida i veurem millor què cal fer". És a dir, generem una resposta positiva i no una alarma més o menys justificada. És una situació que por ajudar a crear una base que ha de perdurar al llarg de la vida. Així evitarem respostes desproporcionades i, a la vegada, afavorirem una actitud de serenitat davant les petites situacions a què caldrà enfrontar-se: vacunes, caigudes, proves diagnòstiques, petites intervencions, etc. Són situacions a les quals, en un moment o altre, caldrà enfrontar-se i que no han de provocar inseguretat, por i respostes desmesurades.

Trobar una forma serena de donar resposta afavoreix la comprensió d'allò que passa, de tal manera que es pugui assumir, sense pànic, abans de prendre les decisions apropiades i superar les petites molèsties sense banalitzar la situació. Per què, doncs, atabala tant aquesta situació quotidiana? Per què genera pors i neguits? Per què no es donen explicacions senzilles per evitar angoixes i maldecaps? És normal que les criatures veient el brillant color vermell de la sang tinguin un ensurt, però el que hem d'aconseguir és que no els generi tanta por, ja que això els priva de poder respondre d'una manera més apropiada. De ben segur que les pors desmesurades són més fruit de massa informació i detalls que es donen al voltant de la sang i que desenfoquen la seva funció, el seu valor i, per tant, la manera com poden entendre què passa a l'organisme.