Acompanyar, sí. Imposar, no

El vicepresident de l’Associació Catalana d’Orientadors, Andrés González, és aliè al programa La Maleta de les Famílies, però no a les dificultats a què s’enfronten cada any milers d’estudiants quan han de decidir què fan després de 4t d’ESO. Sap, com els companys de professió, que l’orientació, l’assessorament i l’acompanyament de l’alumne són imprescindibles per triar bé i, per tant, evitar l’abandonament escolar prematur.

També és conscient que en aquest procés de transició a l’ensenyament postobligatori la família hi juga un paper fonamental, perquè, juntament amb orientadors i xarxes socials, és un dels referents directes de l’adolescent i la seva opinió, igual que els recursos econòmics disponibles, marcarà la presa de decisions. Per això, aquest professional veu amb bons ulls que els pares participin de manera activa en la creació de l’itinerari acadèmic dels fills, que rebin informació sobre les diferents opcions formatives que hi ha i de les sortides professionals i que els ajudin a aconseguir els objectius.

González, però, aclareix: “Acompanyar no és sinònim de decidir: són els estudiants els que, sobre la base dels seus interessos, habilitats, currículum i informació rebuda, han de triar quin serà el seu futur acadèmic”. I els pares, si es dóna el cas que no estan d’acord amb l’elecció del fill, han de respectar-la i donar-hi suport, fins i tot si al capdavall acaba sent equivocada.