I de sexe... En parlen pares i fills?

Continua sent un tema incòmode, tenyit de tabús i de vergonyes, però afrontar-lo no serà tan difícil si es tracta des de petits i amb naturalitat. Pares i adolescents parlen poc de sexe però en parlen més que temps enrere. L'acompanyament en aquesta qüestió també ha d'existir si volem que disposin de la seguretat i les eines necessàries per prendre decisions segures i plaents.

"Amb l'educació sexual s'ha de tenir mentalitat de pagès: hi ha un temps per sembrar i un altre per recollir. I mentre acaba una etapa i comença l'altra de vegades no es pot fer gaire res, simplement confiar", afirma el psicòleg i director de l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella, Pere Font, que alerta als pares de la importància d'haver "sembrat" si després es vol recollir algun fruit: "Qui vulgui mantenir una primera conversa sobre sexe amb el seu fill adolescent, si mai abans ha tractat el tema a casa perd el temps!", afirma contundent. Explica que cal que aquest tipus de comunicació sigui present a la llar ja des de la infància, de manera natural i sense tabús, perquè de més grans disposin de la informació i les eines necessàries per prendre decisions: "És important haver treballat una bona comunicació en relació a temes de sexualitat, en la qual es pugui parlar de tot, perquè a mesura que van creixent deixen de recórrer als pares i passen a tractar aquests temes amb professors o amics", recorda.

Anna Salvia, psicòloga especialitzada en salut sexual de l'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCB), comparteix, com Pere Font, el mateix punt de partida, i afegeix que cal prendre consciència de la informació que donem o no donem als nostres fills per reconèixer quin tipus d'educació sexual els estem transmetent. Salvia, que des de fa tres anys imparteix tallers sobre sexualitat a llars d'infants i a AMPAs de primària i secundària, insisteix que el model de conducta que hi hagi a casa serà la base de l'educació sexual que estarem transmeten als nostres fills: "Parlar de sexualitat no només és parlar de sexe, aquest és erròniament el primer pensament que ens aflora. La definició de sexualitat és molt més àmplia, inclou totes les edats i es tracta d'un aspecte intrínsec de la persona que eduquem des del naixement", explica. "Si des de ben petit hem tocat i acariciat el nostre fill, hem anomenat les seves parts del cos, ha vist com ens tractem amb la parella, si ho fem amb respecte, com ens mirem i ens acariciem, etcètera [...], aquest conjunt d'actituds establiran un model de conducta afectiu que de més gran ell o ella reproduirà".

Què i com li explico?

"Els pares ens atrevim a parlar de les qüestions més biològiques però ens costa molt afrontar les emocions. Acompanyar sense prohibir és un repte i malgrat que hem evolucionat respecte a l'educació rebuda per les generacions passades, vivim aquesta qüestió amb pors i tabús", explica Anna Salvia. Amb tot, la psicòloga apunta alguna recepta que pot ser útil per a moltes famílies i que consisteix a viure la sexualitat com una part de la nostra vida saludable, amb satisfacció i felicitat: "Ja no valen les actituds repressives ni les que desvien la qüestió; cal encaminar-nos cap a l'afirmació i si hi ha un punt d'humor i ironia, molt millor!", explica.

Pere Font matisa una mica més i apunta que no és tasca dels pares parlar sobre qüestions purament tècniques perquè és una informació que els adolescents aconsegueixen per altres vies: "La seva responsabilitat és donar opinió; aprofitar les oportunitats que es generin per tractar el tema, assegurar-se que tenen la informació adequada, no deixar-los abandonats en aquesta qüestió i sobretot fer-los entendre que estem al seu costat", explica. A partir d'aquí, s'ha d'acceptar que "no ens demanaran permís per mantenir la primera relació sexual, ni tampoc ens l'explicaran".

La primera vegada

Segons l'informe L'adolescent i el seu entorn al segle XXI (2011), de l'Observatori de Salut de la Infància i l'Adolescència de l'Hospital Sant Joan de Déu, l'edat de la primera relació sexual s'ha avançat cinc anys respecte als nostres avis, i en un 16% de la població juvenil es produeix abans dels 16 anys. Segons Font, l'adolescent -sobretot els nois- comença a mantenir relacions quan els amics també s'hi inicien, sense analitzar amb profunditat si aquell és el seu moment. "Per a ells és important formar part del grup dels que encara no o dels que ja sí ; en el cas de les noies és cert que encara en mantenen una visió més romàntica, tot i que cada vegada més s'aproximen a la percepció conjunta que el sexe és divertit".

Marta Pérez, treballadora social del Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat i educadora sobre tallers de sexualitat a adolescents, explica que és normal que hi hagi "incomunicació" amb els pares sobre aquestes qüestions i, fins i tot, que el distanciament i la privacitat són sans i necessaris: "Ells necessiten provar, aprendre i anar adoptant la seva personalitat. És lògic que vulguin mantenir-ne els pares al marge". Aquesta llunyania es demostra en les respostes que desenes de joves han fet al fòrum Parleu de sexe amb els vostres pares? , publicat a la web www.adolescents.cat . La majoria d'opinions eviten parlar de la qüestió per "vergonya" i, en cas d'haver-ho fet, són ells qui escolten i els pares els que parlen; d'altres expliquen que han utilitzat les sèries de televisió o les notícies com a excusa per parlar del tema, i una minoria afirmen que en parlen obertament amb un dels dos progenitors.