‘Youtubers influencers’

El meu amic Benet li ha preguntat al seu fill adolescent què li sembla això dels youtubers que se’n van a Andorra per pagar menys impostos. El noi li ha contestat que ell faria el mateix, perquè és de ximples pagar gairebé el 50% del que guanyes quan és legal viure a Andorra i pagar només el 10%. A la xarxa hi ha enquestes contradictòries, però n’hi ha alguna que diu que a la majoria d’adolescents els sembla bé. Tant se val. Pregunteu als vostres fills a veure què diuen. Els meus es fan l’orni, perquè endevinen que potser en vull parlar en algun article. El d’en Benet és un seguidor del Rubius, i al seu heroi no se’l pot criticar, és un geni. En Benet li ha contestat que aquests nois són massa joves i mouen massa diners sense tenir uns principis ètics gaire sòlids. I per acabar-ho d’adobar, li ha dit que el que fan és un pur entreteniment superficial o, pitjor encara, alienació. El seu fill li ha contestat que s’està fent gran i no entén de què va el món. I ha afegit que els jocs d’ordinador no són ni més alienants ni menys profunds, culturalment parlant, que l’afició pel futbol que té el seu pare. En Benet s’ha quedat perplex.

Sigui com sigui, em sembla un bon tema perquè els adolescents en parlin amb nosaltres, els pares, o amb els professors. Massa adolescents no tenen ni idea de què significa contribuir, culpa del populisme que els intoxica amb la idea de la supressió dels impostos i el campi qui pugui: que cadascú es pagui la sanitat, la pensió, les carreteres, el clavegueram o els bombers amb els seus propis diners. Fruit d’aquesta ideologia, que alguns d’aquests nois semblen compartir, no canvien de residència discretament -com han fet cantants d’òpera, tenistes i pilots de moto i de cotxe que, per cert, han estat absurdament considerats “ambaixadors” de Catalunya o d’Espanya-, sinó que ho esbomben i diuen que se’n van perquè Hisenda els roba. La Caballé potser ho pensava, però no ho deia.

Aquests nois, a més, són el referent per a molts joves. Se’ls considera influencers. I possiblement influeixen, i és una llàstima. Sort en tenim que hi ha adolescents més brillants que ells i dedicats a feines més productives o a ajudar els altres. Com la Marta Borrell, una noia sevillana que, amb disset anys, ja ha fet un discurs a l’ONU en defensa de l’educació i la igualtat d’oportunitats. Busqueu-la a la xarxa. Brillant.