16/07/2021

Si voleu fer bé l'amor...

2 min

Els nostres joves i adolescents consumeixen, com a tot arreu, molta música patxanguera. Deixeu-me fer servir l'adjectiu patxanguer -a per denominar, amb una sola paraula, qualsevol mena de música fàcil, animada, festiva i divertida. Música més aviat frívola, pensada per ballar, per celebrar o per animar una festa. Es tracta d'un gènere que deixa una petja emotiva important. Forma part de l'educació sentimental i, amb el temps, es converteix en el referent d'una època, en nostàlgia. Som el nosaltres del temps passat. Ens agrada tornar-hi de tant en tant. D'aquí el ressò per la mort de Raffaella Carrà, que feia evident una altra de les condicions de la patxangueria: la sexualització. En aquest sentit, La Trinca és un dels pocs grups catalans que han triomfat fent música patxanguera, però els faltava aquest element d'atracció sensual –per als seus seguidors, esclar– que devien despertar Julio Iglesias o la Marisol. Després ho van compensar fent Operación Triunfo.

Sempre hi ha hagut una música fàcil, festiva i popular, però des que existeixen la ràdio i, després, la tele aquest gènere ha estat molt lligat als mitjans de comunicació de masses. En bona part, és per això que ha estat, majoritàriament, en castellà. I que ara comença a ser, també majoritàriament, en anglès, com podem veure al Festival d'Eurovisió. 

¿Li hauria anat millor, al nostre idioma, si els Sírex haguessin cantat Si jo tingués una escombra o si la Carrà hagués cantat Si voleu fer bé l'amor cal que vingueu al nord en lloc de Para hacer bien el amor hay que venir al sur? No ho sé. En tot cas, ja no hi som a temps, i la gent no viu obsessionada per l'idioma: acceptem amb tanta naturalitat l'ús del castellà en el món de la patxangueria, i sentim cantar amb tanta naturalitat cumpleaños feliz entre gent que parla habitualment en català, que tot plegat gairebé resulta entranyable. 

Però no em cansaré d'insistir que encara hi ha un altre territori on podem fer-ho bé, en català, i aconseguir que la llengua sigui també atractiva per als qui no la fan servir habitualment: les sèries de TV. Perquè el problema no és si el català resulta útil per fer física quàntica –que, bàsicament, no es fa amb paraules– o medicina –que cada vegada més es fa en anglès–, sinó si resulta útil en el terreny de les emocions i l'educació sentimental. No cal ser només educatius i cultes. Siguem patxangueros

stats