Ulls com piscines
Soc a dalt d’un escenari al teatre de Viladecans. Fa dues cançons que hem iniciat el concert i, tot i que encara no l’he cagat massa, no les tinc totes. És la tercera actuació de la nova gira i costa una mica estar mínimament relaxat. Les pessigolles a la panxa, el no saber on posar les mans, el dubte de què dir i quan fer-ho... hi ha massa coses que encara no estan prou interioritzades. Em passo gairebé tot el concert amb por de no posar els dits al lloc correcte de la guitarra, d’afinar aquesta tornada tan punyetera o, sobretot, de no quedar-me en blanc enmig de la propera estrofa. Res de nou, és el que té fer un repertori amb dotze cançons noves i encara per domesticar.
Per sort, amb una mica d’ofici tot es va posant al seu lloc i amb cada cançó vas agafant més seguretat fins al punt que et permets fer alguna broma de tant en tant. I aquí estic, dient una poca-soltada de les meves quan de sobte sento un crit entre el públic. “Toca Ulls com piscines!!” diu una veu infantil. Astorat, demano que il·luminin la platea i busco la propietària d’aquesta petició inusual. Efectivament, és una nena d'uns cinc anys, eixerida i riallera. Al costat, la mare no pot evitar que se li escapi el riure. A mi, ja em perdonareu, aquest component intergeneracional dels nostres concerts m’emociona. No hi res més bonic que veure una mare i una filla compartint la teva música en temps real, sense saber quina de les dues és més feliç.
Així és que, mitja hora més tard, arriba el moment de cantar el primer single del nou disc i no me’n puc estar. Demano a la nostra seguidora precoç si s’anima a pujar a l’escenari i la resposta és afirmativa. Ella i la seva mama s’enfilen damunt dels altaveus i s’asseuen al meu costat. Mentre toquem me n’adono que, malgrat fer pocs dies de la seva publicació, la nena se sap la lletra millor que jo. Instintivament li apropo el micròfon. És ben cert, aquesta baldufa canta tota l’estrofa amb una seguretat inversemblant. Quan acaba la cançó demano un fort aplaudiment abans no tornin al seu seient. Quan me la miro, els seus ulls brillen com fanals. Els de la seva mare intenten amagar les llàgrimes. Ulls com piscines, penso. A partir d’ara, cada cop que la canti pensaré en elles.
