Tradicions: feu les vostres, feu-les vostres!
A l'inici d'El violinista a la teulada (Norman Jewison, 1971), el lleter Tevye ens mostra el violinista del títol (que vindria a representar l'esperit del poble jueu) enfilat a la teulada d'una casa. En Tevye, que s'adreça a nosaltres, espectadors, afirma que el violinista pot mantenir-se en aquella posició tan inestable sense caure gràcies a una sola cosa: la tradició!
A la nostra terra, durant molt de temps, la tradició ha inclòs –amb variacions en funció de les famílies– l'ornamentació de la casa, el pessebre, l'escudella i la carn d'olla, els Pastorets, les nadales, el tió, la Missa del Gall… Més recentment, els dinars-sopars d'empresa, l'amic invisible, el calendari d'Advent (on surt de tot… excepte el nen Jesús!)...
Quan jo era petit, celebràvem Nadal a casa de la meva àvia. El seu pis, a Montbau (a prop de Vall d'Hebron, al peu de la muntanya) era molt, molt fred. Però la meva àvia gallega no en tenia, de fred, i l'única calefacció de la casa era una petita estufeta que oferia una calor més simbòlica que real. Escalfava més el pop tan bo que cuinava i que menjàvem tan a gust. El seu pessebre era fascinant, surrealista: figuretes de fang i de plàstic de diferents mides convivien pacíficament sobre una fusta coberta d'una pols verda que feia de molsa. M'encantava aquell pessebre amb ovelles gegants amb potes de filferro que podrien haver-se menjat el pastor minúscul que les pasturava…
A casa nostra vam anar fent les nostres tradicions familiars: el pessebre duplicat (l'oficial i un altre amb figuretes de plàstic perquè hi poguessin jugar els fills incorporant-hi els Playmobil), la preparació i participació en la Missa del Pollet (la Missa del Gall per a infants, en horari de tarda), el Sopar de Pastors (sopar al terra del menjador, il·luminats pels llums del pessebre)… Algunes d'aquestes tradicions segueixen vigents a la família, encara que els fills ja siguin grans i s'hagin independitzat. I reviure-les ens fa sentir família.
No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: porteu l'escalfor de la tradició a les vostres llars i que us escalfi molts anys. Famílies, feu les vostres pròpies tradicions i feu-vos-les vostres, per Nadal i tot l'any. I així el vostre esperit familiar… no caurà mai de la teulada!
