22/06/2022

Tocar la pilota

2 min

"Papa, vull una pilota de futbol". Que ton fill et faci aquesta demanda per primer cop amb gairebé disset anys és definitivament una anomalia del destí. Però en el fons ho veia a venir. Aquest nen tan fet a la seva porta tal obsessió pel futbol aquest darrer any que ja no m'estranya res. En aquests mesos ha fet un curset de reciclatge blaugrana tan intensiu que ara mateix sembla que hagi estat culer des que va néixer. Sa mare està ben disgustada: "Una cosa que tenies que et feia especial, fill meu, i va i la perds", li diu a l'hora de sopar. Jo callo, no sigui cas que me la carregui per incitador. Ell mentrestant s'ha empassat via YouTube tots els partits del Barça dels darrers vint-i-cinc anys, com qui es mira una sèrie de Netflix, va per casa tot lo sant dia amb una samarreta de Rakuten que put de suor i repassa l'Sport cada deu minuts per si fitxem Koundé, Lewandowski o Raphinha.

Total, que aquí ens teniu a la gespa del backyard estrenant pilota nova. D'entrada vam decidir fer un partidet. Les coses com siguin, com que no havia jugat mai, m'ho vaig passar pipa marejant-lo. El problema és que quan havia fet tres carreres el cor em sortia per la boca i vaig haver de fingir una lesió abans no m'agafés una lipotímia. "Millor que fem xuts a porta!", li dic per dissimular la meva pèssima condició física. Us ben asseguro que no tenia cap esperança que el seu primer xut fes diana, però a fe de Déu que la va fer. Va anar directe a les meves parts baixes, amb tal precisió i força, que fins i tot vaig perdre el coneixement un parell de minuts. La mare que el va parir.

Deu minuts més tard, mig recuperat, no vaig tenir més remei que tornar a fer de Ter Stegen, amb les mans tapant-me l'entrecuix, per si de cas. No va caler. Va ser tal la gardela que em va engaltar que vaig llançar-me a terra, no per parar la pilota, sinó per salvar la vida. Llàstima que fent aquest acte reflex vaig deixar la finestra de la caseta desguarnida. Sí, amics, la va esmicolar en mil bocinets petits, deixant el terra com un trencadís modernista. "Molt bé, fill meu, enhorabona. Per ser el primer dia ho has brodat. Dos xuts, ja hem acabat el partit. Au, ara a fer el sopar i demà, ves que no et trobis la pilota desinflada".