Els tentacles del calamar

10 coses sobre la sèrie viral El juego del calamar. 10, com els vuit braços i els dos tentacles dels calamars.

1. La sèrie no és ni més ni menys violenta que tantes altres sèries i pel·lis que es poden mirar a les plataformes… i a la tele en obert moltes tardes!
2. A l'inici de cada capítol hi ha un rètol sobreimprès on s'especifica "violència, sexe, suïcidi…" Enganyar, no enganyen!
3. Hi ha un error de base: oblidar que la ficció és ficció. Sex education no és material d'educació afectiva i sexual, Per 13 raons no serveix per prevenir el bullying i Merlí no reflecteix la realitat del sistema educatiu…
4. A la sèrie es fan servir jocs infantils on ser eliminat equival a morir. Pervers, sí, però hi ha molts jocs on només pot quedar un guanyador. Bon moment per recordar que hem d'ensenyar a saber perdre i a saber guanyar, en qualsevol joc… i a la vida! 
5. No és que ara la gent estigui especialment pertorbada: des de sempre hem jugat a coses força bèsties (com aquella cançó de picar de mans "Antón Carolina-na-na / mató a su mujer-jer-jer / la metió en un saco-co-co / y la llevó a moler-ler-ler…").
6. Si el problema és que als patis els infants juguen a El juego del calamar, repensem què estem proposant per als patis de petits i, sobretot, de grans, que sovint condemnem a la passivitat i/o a l'aïllament a través del mòbil, prohibint fins i tot el joc físic!
7. Les famílies no són culpables, però hi tenen responsabilitat. Si proporcionem dispositius mòbils o accés a pantalles a menors sense criteri, ara no ens podem exclamar.
8. Censurar o prohibir globalment no és la resposta, però mares i pares han de recordar que dir "no" també és educatiu, que poden fer-ho i que, de vegades, cal fer-ho!
9. Compte amb donar protagonisme a la sèrie fent-la servir educativament a l'escola, a l'esplai o al cau (per exemple amb la recepta de les famoses galetes o reproduint els jocs o les disfresses). No cal!
10. Banalitzar la violència ho fan les sèries, i els videojocs, i les pel·lícules… i el Telenotícies, si davant el que surt a la pantalla no diem res en família, no donem la nostra opinió, no escoltem i, en definitiva, no ens comuniquem!

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: quan passen aquestes coses, famílies i educadors hem d'examinar primer la nostra coherència, perquè si no, despistem expulsant tinta… com els calamars!