19/01/2022

La seva mirada

2 min

No sé com va poder passar però aquell dimecres no tenia res pendent de feina (o el que tenia era poc urgent), tampoc havia quedat amb ningú i a casa tot estava prou ben situat. Conclusió: em vaig passar la tarda mirant/absorbint una sèrie en bucle escarxofada/abduïda al sofà. El menor d’edat a càrrec (MEC) número 3 va aparèixer al menjador amb la mascareta FFP2 posada (confinament preventiu) i em va clavar una mirada estupefacta, seguida d’una pregunta inquietant: "Què fas?" "Miro una sèrie", vaig respondre. Resposta del MEC: "I ja està?" Resposta meva: "Ahà". Última pregunta del MEC: "Què hi ha per sopar?" Resposta meva definitiva: "Sopa. Ara la faig". 

I mentre premia pausa i procedia a ficar verdures, carn, aigua i sal dins l’olla gegant amb què ho infusiono tot fins a aconseguir vuit litres de sopa, vaig entendre la profunditat de la conversa que acabava de tenir. 

A casa no estan acostumats a veure’m escarxofada al sofà a mitja tarda, entre setmana. Els ha tocat una progenitora activa, propietària d’una falsa energia inesgotable. Dic falsa perquè em canso, coi, em canso. Però reconec que en tinc molta. I com a bona autònoma sempre tinc feina pendent per fer. I com a bona progenitora de família nombrosa sempre tinc mil coses per fer. I com a bona entitat viva que se socialitza a sobre sempre tinc mil activitats per fer i trobades per gaudir. Per tant, la pregunta no era cap retret, ans al contrari. Era preocupació sincera pel meu estat físic i mental. Deu punts per al MEC número 3. I tot seguit va venir la preocupació pel seu proveïment alimentari. També sé que en respondre com vaig respondre, acotant que pensava continuar escarxofada però que li serviria el seu plat preferit cuinat per mi, acabava de calmar la seva inquietud per la meva inactivitat. I vaig ser conscient de la seva mirada. De com em veuen com algú que no para, pencaire, activa, inquieta, semiinesgotable. Sé que els agrada que sigui així perquè, tot i que està confinat i no podia venir a jeure amb mi al sofà, no va expressar cap alegria especial pel meu escarxofament. Més aviat semblava escandalitzat. No perquè pensés que perdia el temps, sinó pel canvi sobtat d’actitud. I que quan l’endemà vaig reactivar el meu moviment perpetu per a ell el món va tornar a tenir l’ordre adequat.

stats