Estimades i estimats adolescents
Vull que sapigueu que sou una de les meves passions, que fa més de vint anys que sou grans protagonistes de les meves conferències i dels meus llibres, que m’he fet una mica meves algunes de les vostres emocions, inquietuds, necessitats, dificultats i desitjos, que m’encanteu i que viatgeu amb mi per pobles i ciutats de la nostra geografia.
Parlo molt sovint sobre vosaltres a milers de mares, pares, professors, educadores i educadors vostres. Els explico el que sé i he descobert fins ara sobre aquesta etapa de la vida tan apassionant, tan poc compresa i amb una mala imatge tan infundada com és l’adolescència. Els transmeto coses que he observat, que m’heu dit o que he après sobre vosaltres. Faig el possible perquè sigueu vistos amb més bons ulls, perquè us entenguem millor, perquè us pugueu treure de sobre aquesta mala fama tan injusta que arrossegueu.
Com més us conec i més procuro entendre-us, més m’agradeu i més em reafirmo que sou una meravella. No feu cas dels que no us suporten. El que en realitat no suporten és que feu trontollar les seves certeses o que poseu en evidència les seves mancances. No deixeu que us domestiquin, que us encomanin el seu desencant o que us menyspreïn i us convencin de les vostres misèries. Teniu una força vital i una capacitat creadora grandioses i heu de creure-hi i confiar-hi per desplegar el vostre potencial i poder brillar amb llum pròpia.
Us dono les gràcies pel que aprenc de la vida amb vosaltres. Pel que descobreixo i comprenc de mi tractant de comprendre-us a vosaltres. Pel que m’obligueu a revisar i a actualitzar. Per les rigideses que em desmunteu i les perspectives noves que em feu plantejar. Sou una alenada d’aire fresc imprescindible. Sense vosaltres, estaríem acabats. No deixeu de qüestionar-nos ni de confrontar-nos. No deixeu de voler un altre món ni de mostrar-nos altres maneres de viure. Teniu tot el dret a dir-hi la vostra, a fer-ho diferent, a provar-ho, fins i tot a equivocar-vos. Teniu tot el dret a buscar la felicitat per camins propis i inexplorats. Sobretot, estimats nois i noies, no deixeu que deixem de créixer, que el cor se’ns faci petit i la ment estreta. Tampoc deixeu mai de recordar-nos que la vida és més bonica i més vibrant amb unes ganes de viure i de riure com les vostres.
