La Nit de Santa Llúcia
Som un petit país -recordeu allò del campanar del poble veí?- que dona importància als fets culturals. O ens ho pensem. Poc pressupost, però molta importància. Tingueu present Sant Jordi, les setmanes dels llibres... Poca promoció als mitjans de comunicació, alguna campanya demanant que llegim més perquè llegir ens farà més... i la nit de Santa Llúcia que, entre altres missions, ens ha de millorar la vista.
Ara bé, fem una prova per valorar el coneixement del pòdium de la nit de Santa Llúcia. ¿Sabeu el nom de la persona que ha guanyat el Sant Jordi? Ja sentim com sona un nom: David Nel·lo. Molt bé, en Nel·lo és el nom que s’incorpora a la llista de premiats aquesta lluminosa nit prèvia a Nadal. Continuem l’enquesta: ¿sabeu dir-nos el nom de la persona que va guanyar el Mercè Rodoreda? Ui, aquí ja anem més fluixos, però sentim el nom de Carlota Gurt. Fixa’t, ara surt a la tele per recollir el premi. I el Carles Riba de poesia? Qui dius? La poesia és un gènere que regna en la solitud més perfecta. És important, però no és interessant, com ens va dir un conegut escriptor i periodista quan li reclamàvem espai al diari que dirigia per a les coses del món educatiu. El Carles Riba se l’endú Lluís Calvo. Visca! Però ¿sabeu que es donen els premis Folch i Torres, destinat als més petits, i el Ruyra, als més joves? Sí, també es donen premis per a les persones que escriuen per a criatures i per a joves. I qui són? Doncs Lluís Prats i Toni Mata, respectivament. Però els pòdiums són de tres. I encara cal afegir el Cendrós, que ha rebut Paul B. Preciado, i el Muriel Casals, als serveis informatius de Betevé. Els premis es jerarquitzen, com tantes coses, i com que les criatures fan gràcia, però no ocupen pàgines d’interès, aquelles persones que es dediquen al seu món pateixen la mateixa marginació.
La jerarquia hauria de fer-se en funció de la qualitat literària. En aquest sentit, hi ha molt bona literatura per a adults i també molt bona literatura per a joves i infants. Aquest és el missatge que hauríem de transmetre, que la línia del reconeixement i la difusió no la marquen els destinataris, sinó la qualitat literària, i que en aquest país hi ha grans escriptors que s’adrecen a futurs grans lectors.
