3 regles d’or amb adolescents
La comunicació és un dels problemes principals que mares i pares d’adolescents assenyalen que tenen. Molts es queixen que els seus fills i filles no els expliquen res. Algunes coses és normal que no ens les expliquin, però no ho és que no ens expliquin res. Quan això passa, potser és que no som capaços de crear els ponts necessaris perquè pugui haver-hi comunicació o que no sabem mantenir-los oberts quan n’hi ha. Perquè som nosaltres els responsables de la construcció i el manteniment d’aquests ponts.
La comunicació fluirà més fàcilment si el pont l’hem creat des de petits, dedicant-los temps, tenint-ne cura, compartint descobertes, jocs, aprenentatges, fantasia, vivències, obrint-los el nostre cor i atenent el seu. Però si durant la infantesa travessem habitualment els ponts junts i agafats de la mà, en l’adolescència podríem dir, metafòricament parlant, que els nois i noies són en un costat del pont i nosaltres a l’altre. Pel que fa a la comunicació, això implica tenir en compte tres regles d’or:
La primera, travessar el pont amb calma i serenor quan som nosaltres els que anem a buscar-los per parlar d’alguna qüestió de vital importància. Per delicat que sigui el tema o per preocupats que estiguem, evitem anar-los a trobar emocionalment sobrepassats, amb actituds enfurismades, desesperades, victimistes, agressives o justicieres, perquè bloquejarem segur la comunicació. El que diguem ha de ser afectiu i assertiu per ser efectiu.
La segona, que quan siguin ells o elles els que travessin el pont en direcció a nosaltres, ens trobin disponibles, acollidors, amatents, encara que ho facin a hores intempestives o en moments inoportuns. També que procurem mantenir-nos receptius, calmats i amb cara de com si res, encara que ens parlin de coses que ens esparverin. Si fem que les coses surtin de mare o veuen que se’ns disparen totes les alarmes, també bloquejarem gairebé segur la comunicació. I potser no tornen a travessar el pont, si ens passa gaire sovint.
La tercera, buscar cada dia algun tema, essencial o insubstancial, que ens faci travessar el pont a uns i altres per trobar-nos-hi al bell mig, en la nostra dimensió comuna de persones que comparteixen la vida i que volen gaudir conversant pel sol goig de fer-ho, sense cap altra mena d’intencions.
