Reflux

Temps era temps, els nens petits ploraven, sobretot a la tarda. Era quan estava “prohibit” agafar-los a coll (“no caminarà mai!”) i el “còlic del lactant” es definia per la regla dels tres tresos: un bebè que plora més de tres hores al dia, més de tres dies per setmana, durant més de tres setmanes; es van proposar diferents tractaments que en general tenien el mateix efecte: cap als tres mesos milloraven (igual que sense cap tractament, i per això es deia “còlic del primer trimestre”).

Altres van observar que, a les societats tradicionals, els nens que passen els primers anys penjats a l’esquena de la mare gairebé no ploren. Es va dir que el còlic és una malaltia de la civilització, la conseqüència de tractar els nens com si no necessitessin estar tota l'estona amb la mare. I és cert que els nens a qui s’agafa molt a coll, als quals es consola, als que no es deixa plorar, ploren molt menys. Però jo crec que hi ha nens que, encara que plorin només uns minuts i no les tres hores seguides, encara tenen còlic. És a dir, hi ha nens que els pots deixar un momentet al bressol per anar al lavabo i hi ha nens als quals no pots deixar ni un segon, sobretot a la tarda, els primers mesos. 

També antigament els nens petits treien glopades de llet, és a dir, tenien reflux gastroesofàgic. Tots els nens tenen reflux, però només uns quants tenen malaltia per reflux, amb pèrdua de pes, vòmits de sang o altres molèsties greus. En els altres, nens sans que treuen glopades, el reflux es considerava només “un problema de bugaderia”, que desapareixia, sense fer res, al voltant de l’any d’edat. 

Des de fa uns anys, tots dos problemes semblen haver-se combinat, i milers de nadons que ploren són diagnosticats de “reflux” i tractats amb omeprazol (o més aviat amb el seu cosí, esomeprazol, que és el mateix però més car i, per tant, més publicitat). Un medicament que mai no s’ha trobat eficaç per al còlic del lactant, que pot tenir efectes secundaris i que només està autoritzat per a nens més grans d’un any que pesin més de 10 quilograms. I que causa sovint una forta hipersecreció àcida de rebot, uns 15 dies després de suspendre el tractament. “Veus? Sense la medicació empitjora; l’ha de continuar prenent” (Pubmed 25556017, 23418240, 29195714). El tractament pot durar ara molt més de tres mesos.