Observant els nets (II)

Els optimistes creuen que la pandèmia, la crisi econòmica, el canvi climàtic i la consciència ecologista forçaran la humanitat a canviar substancialment la nostra manera de viure. Viatjarem menys, tindrem una alimentació més sostenible, anirem més amb bicicleta, deixarem de fer servir bosses de plàstic i malbaratarem menys recursos. Els pessimistes diuen que, quan superem la pandèmia i la crisi, tornarem a la disbauxa del consum i dels viatges a Londres per vint euros, perquè som depredadors per naturalesa. En tot cas, si volem canviar, hi tindran un paper important tant l’escola com els pares.

Quan veig que el meu net gran torna de casa d’un cosí amb una arma feta amb un llistó, un clau, una pinça d’estendre la roba i una goma de pollastre, penso que el canvi ja està començant. Fa dos dies també es va fer una mena de fusell amb una branca i uns quants tubs de cartró dels de paper de vàter. Era una altra meravella, que en aquest cas només disparava en la imaginació de la criatura, pum, pum.

Si el nen veiés aquestes armes automàtiques, de plàstic, que disparen cinquanta bales d’un material esponjós, indolor, es tornaria boig i en voldria una pel seu aniversari. Però no sap ni que existeixen. N’hi he parlat, i la meva filla m’ha dit que n’hi dibuixés una. Fotografies no, perquè no desperten la imaginació.

Per Carnaval, el nen volia anar vestit de mussol. Li semblava que disfressat d’ocellot que caça de nit faria por i seria un èxit. La seva mare li va fer un vestit amb roba vella. Les plomes del mussol eren parracs. Al cap, hi duia una gorra negra amb dos ulls enormes, de cartró. Va anar cap a l’escola amb gran alegria, però en va tornar decebut. Dos companys de classe s’havien presentat amb una disfressa de Darth Vader comprada al supermercat, amb capa de plàstic i espasa lluminosa inclosa. ¿I com li expliques, a un nen de quatre anys, que és molt millor la joguina que ha construït ell que no pas la que et venen a la xarxa, i que és més divertit pensar una disfressa i fer-la amb els pares que no pas comprar una capsa al supermercat?

Pares i mares s’han d’espavilar a respondre. Perquè ja n’hi ha prou. El ram de les joguines ha abusat, com pocs, dels productes que eclipsen la imaginació dels infants. I no només d’això; també del mal gust, del sexisme i de la vulgaritat.