L’EXPLORADOR REPRIMIT

Han premiat l’escola de tothom

El dia 10 el Parlament farà entrega de la seva Medalla d’Honor a l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Amb la concessió d’aquest guardó reconeix la llarga feina dels grups de mestres (professores, educadores) que durant dècades han fet possible una altra escola. Arriba tard i en un moment estrany, però no deixa de ser un compromís polític especialment necessari en pro de l’educació. Comencem curs, de nou, sota una pluja de paraules amb el sentit adulterat. Acusats de fer una escola que fabrica militants i no ciutadans. Adscrits al “model d’escola” de “casa nostra”, definit per qui desconeix la diversitat de les escoles.

No sé si els parlamentaris (atorgadors o contraris) són coneixedors de l’escola -adaptada, múltiple i canviant- que premien, quan premien Rosa Sensat. Faré un petit repàs. La nostra (la de les dones i homes de Rosa Sensat) és l’escola que fa possible, com a servei públic, el dret a l’educació. Una escola de barri, que no diferencia rics de pobres, els d’aquí dels que algun dia van venir, que es nega a ella mateixa el dret a escollir la clientela. Una escola que és lloc d’oportunitats educatives, creades i distribuïdes per donar més a qui menys oportunitats familiars i socials té. Una escola que passa de les batalles de partit pel currículum, perquè el construeix creativament cada dia amb els seus infants i adolescents, oblidant-se del que uns i altres volen inculcar.

Una escola hereva de les grans pedagogies del segle passat, eternament atrapada en la renovació (el que ara s’anomena innovació ). L’escola activa obligada a descobrir com aprèn el seu alumnat, a conèixer com va canviant el seu entorn, a descobrir cada dia el món que porten a les seves motxilles. Que, fa dècades, va posar en relleu la necessitat de descobrir el medi i l’entorn i ara es belluga perfectament entre entorns digitals. Una escola d’equip, de peces complementàries que comparteixen la passió per fer possible vides d’infants i adolescents que descobreixen la felicitat d’aprendre. Una escola tan lluny de l’academicisme que pot començar a la petita infància, que sap que ha de posar els seus millors esforços en l’educació infantil. També era i és, només faltaria, l’escola que pensa, parla, sent i descobreix el món en català. Una escola que ha treballat per aconseguir que això fos possible a Vic i a Cornellà de Llobregat.