Quedar amb els amics
“Que no, mama, que aquí no queden fora de l’escola!”. Ja hi som, pensava, ja tornem a la discussió de sempre. La meva dona mirant de fer-li entendre que quedar-se sempre a casa no és normal, aquí o a la Conxinxina, i el meu fill anacoreta fent mans i mànigues per buscar excuses i tancar-se a la seva casa-castell. Sí, ja ho sé, els pares no estem mai contents, si surten ens amoïnem per si prenen mal, i si no, ens angoixem perquè no es transformin en aquests adolescents japonesos que segons els diaris es passen el dia tancats a la seva habitació i no surten ni per dinar. La qüestió és patir, que deia la meva mare.
Per si no us n'heu adonat, en aquesta dialèctica sobre sortir del niu, el pare de la criatura, muts i a la gàbia. No us penseu, jo també penso com la meva dona. Crec que les experiències que realment importen a la vida les trobes al carrer, al costat d’aquests amics d’adolescència amb qui faràs tantes coses per primera vegada. El problema que tinc és que si el renyo molt per no sortir em sento un hipòcrita. Jo feia exactament el mateix. Els meus pares, desesperats, em portaven nois del poble de la meva quinta a casa per si quallava la cosa, però jo, tossut, em passava l’estona en un racó de l’habitació, ignorant el pobre nen, aïllat en els meus jocs personals i intransferibles. Quan era l’hora dels adeus, els pares ens preguntaven si ens ho havíem passat bé i nosaltres dos mentíem descaradament dient que havia estat meravellós, sabent que no ens tornaríem a veure mai més de la vida.
La solució a aquest atzucac social del nostre postmarrec ha estat molt semblant al que vaig tenir jo, si fa no fa, a la mateixa edat que ara té ell. D’un dia per l’altre el nen que no sortia de casa s’ha tornat Mr. Popular 2021. Gairebé no li veiem el pèl. Entre extraescolars, classes de repàs, boy-scouts, tenis i trobades amb els amics, té l’agenda més plena que el director esportiu del Barça. Per no parlar del seu mòbil, que de tanta activitat diries que fa de confessor espiritual de tota la seva classe i cobra per hores. La seva mare està més tranquil·la i jo m’ho miro entre enyorat i content. Ahir es va apuntar al gimnàs, amb els amics, per posar-se guapo de cara a l’estiu. Avui no pot ni caminar, pobret.
