¿Es recullen els mitjons bruts?

El meu amic Benet és de l’opinió que ens ocupem ben poc de saber com són, com viuen, què fan els nostres alumnes d’ESO. I encara menys els de batxillerat. En coneixem l’aspecte acadèmic i el tarannà, l’actitud a classe, però no fem res per saber quantes hores dormen, com s’alimenten o quines converses tenen amb els pares. Partint de la idea que un institut no és una escola, però tampoc la universitat, en Benet sosté que hauríem de coneixe’ls més per poder incidir en aspectes educatius que no són estrictament acadèmics. Li pregunto com, i em diu que amb petites enquestes com les que, sense pretensions científiques, ha fet en dos dels seus cursos.

Què volia saber? Doncs fins a quin punt els nois i noies de tretze i catorze anys assumeixen responsabilitats i es fan autònoms. Em diu que quatre de cada cinc alumnes es fan el seu entrepà i cuinen puntualment, col·laboren en la neteja de la casa, endrecen la seva habitació i paren o desparen taula. La gran majoria es desperten pel seu compte, però també n’hi ha que encara esperen que els desperti el pare o la mare. Fins i tot té algun alumne que cuina de tant en tant per a tota la família. Potser aquesta seria una de les coses a afegir al currículum: cuina sana i segura per a adolescents.

Totes les noies, però només la meitat dels nois, es compren la roba. Aquesta és una de les diferències de gènere més notables de la petita enquesta d’en Benet (que creu que alguns nois menteixen quan diuen que fan feines de casa). L’altra afecta un dels aspectes en què els resultats són més fluixos. És sabut que les hores diàries de convivència amb els adults incideixen positivament en la maduresa dels adolescents. Doncs bé: les noies parlen molt més amb el pare o amb la mare que no pas els nois. I, en tot cas, tots parlen massa poc amb els seus progenitors. No arriba als deu minuts al dia. Robert Epstein, un psiquiatre especialista en la maduresa dels adolescents, insisteix en la importància de la conversa i l’activitat compartida amb els fills. Els adolescents haurien de recórrer més als pares. Si no ho fan i miren de resoldre les seves preocupacions amb converses entre ells, no avancen. Diu: “Si vols aprendre a ser electricista, te n’aniries a parlar amb un electricista, i no amb altres persones que també volen ser electricistes”. Ho explicaré als meus alumnes.