Què ens diria una criatura?

Soc una nena (però també podria ser un nen) que acaba de venir al món, que fa un temps que és aquí o que encara ha d’arribar, i us vull dir algunes coses que el meu cor necessita i que us demanaria si us les sabés demanar.

Primer de tot, que sisplau no espereu massa de mi, perquè aleshores no podré ser jo. Hauré de ser qui vosaltres voleu o qui vosaltres no heu pogut ser, i viure la vida que no heu tingut o la que m’heu dissenyat. I cap d’aquestes vides seria la meva. Deixeu-me somiar per mi mateixa i no em digueu que el meu somni és impossible. Potser sí que alguns se’m resistiran, però negar-me’n la possibilitat em tallaria les ales.

Tampoc cal que em digueu que puc amb tot i encara menys que no puc amb res. No soc tan forta ni tan feble, però sí que puc fer coses que us meravellin si creieu que les puc fer. Estimeu-me igual si m’equivoco i no em digueu mai que us he decebut. Ompliu-me l’ànima de paraules boniques. Digueu-me que soc un tresor, que els altres nens i nenes també ho són, i que sentir-se bé i alegre per dins és el que ens fa brillar per fora. Mireu-me dolçament, preneu-me les galtes entre les vostres mans i recordeu-me sovint que el que de debò importa és que la puresa i la il·lusió dels meus ulls de nena continuïn sempre enceses. I que no tingui por de fer-me gran, ni en tingueu tampoc vosaltres, si la nena preciosa que soc ara segueix viva a dins meu.

No em digueu que la vida són flors i violes ni tampoc una vall de llàgrimes. Soc petita d’alçada però gran de cor i puc entendre, si m’ho expliqueu amb tendresa i amb serenor, que a vegades és meravellosa i a vegades fa mal, però que val la pena malgrat les penes, si tenim braços que ens abracen i mantells de paraules que ens curen.

Feu-me morir de riure i deixeu-me plorar quan ho necessiti. I enfadar-me, i rondinar, i tenir pors inevitables. Dir un no rotund a negar-me i un sí absolut a encapçalar la llista de les persones que més m’estimo. Ensenyeu-me a sumar mans amigues amb les quals puc comptar a la vida i no em deixeu mai sola davant la immensitat. Feu-me saber també que soc bona i amorosa, perquè tindré més ganes de ser-ho. I que puc fer coses boniques, perquè tindré més força per fer-les. Ah! I si tinc algun germà, digueu-li, si us plau, el mateix que a mi.