Quan cridem no és per culpa seva
Sobre les emocions hi pesen diversos malentesos, i us en vull comentar un que m’estic trobant darrerament. Abans s’educava ignorant-les o reprimint-les. Ara, en canvi, hi ha qui pensa que expressar les emocions és bo i positiu sempre, i val a dir que això no és així.
Alguns pares i mares que assisteixen a les meves conferències i tallers m’expliquen que eduquen expressant les seves emocions. El que volen dir amb això és que el motiu que donen als seus fills i filles perquè no facin determinades coses és que els faran sentir malament si les fan. Per exemple, en lloc de dir-los que no han de jugar amb un ganivet perquè és perillós, els diuen que no han de fer-ho perquè els papes s’espanten i es preocupen si ho fan. En lloc de dir-los que han de recollir perquè és hora d’anar a sopar i a dormir, els diuen que han de fer-ho perquè si no els papes es posen neguitosos, i quan es posen neguitosos aleshores criden i no els volen cridar.
Està molt bé no voler cridar. Però si acabo perdent els nervis i cridant no és per culpa del nen o nena, ni per com em fa sentir el que ha fet, sinó perquè jo no tinc el control emocional necessari per mantenir la calma. No és la criatura la que ha de comportar-se d’una manera determinada perquè jo no cridi. Soc jo, mare o pare, qui ha de desenvolupar recursos personals per contenir i transformar el que sento i educar sense crits.
El motiu pel qual una criatura no ha de fer qualsevol cosa perillosa (jugar amb un ganivet, enfilar-se a un lloc massa alt, travessar el carrer sola, ficar els dits en un endoll...) no és perquè ens fa patir, alarmar, enfadar o posar tristos si ho fa. És perquè la seva vida és un tresor que hem de protegir i aquestes coses la posen en perill. És perquè l’estimem i no volem que es faci mal. El motiu pel qual ha de recollir i anar a sopar i a dormir a l’hora no és perquè nosaltres ens posem nerviosos si es fa tard. És perquè necessita alimentar-se i descansar un mínim d’hores per créixer bé i estar en bones condicions per seguir jugant, descobrint, experimentant, aprenent, imaginant, compartint, gaudint..., l’endemà.
Anem amb compte. Expressar i compartir sentiments és una cosa bonica i necessària. Educar carregant la responsabilitat dels nostres sentiments a les criatures no és educar, és manipular.
