Pipí al llit

Fa ja més de vint anys va aparèixer al comerç un producte realment útil: els bolquers per a nens grans i adolescents. Abans d’això, molts nens pensaven que tenien un problema greu, vergonyós i inconfessable. I alguns pares pensaven que els nens es feien pipí al llit a posta, i els renyaven, ridiculitzaven o castigaven. 

Quan van veure aquelles bosses amb fotos de nens i nenes somrients i marcades per a “7 a 11 anys” o “11 a 14 anys”, molts nens i moltes famílies van comprendre que l’enuresi nocturna és molt freqüent (“no els fabriquen només per a mi”), i que no cal perdre el somriure. 

No, no ho fan a posta, ni ho poden deixar de fer “si s’esforcen” (és cert que alguns nens aconsegueixen no fer pipí la nit que dormen a casa d’un amic, però és a costa de passar gairebé tota la nit desperts; no ho poden repetir sovint). Tampoc hi ha normalment una causa psicològica: ni el naixement d'un germanet, ni el divorci dels pares, ni altres situacions més o menys estressants són la causa de l’enuresi (però aquesta és tan freqüent, d'un 10% a un 25 % als 7 anys, fins a un 5% als 15 anys, que òbviament hi haurà molts nens amb situacions estressants i que, a més, es fan pipí al llit). 

Sí que és possible que fer-se pipí sigui no la conseqüència, sinó la causa d'algun problema psicològic: si el nen és ridiculitzat i castigat per la seva família, pot passar que se senti avergonyit i llavors sigui víctima fàcil de burles i abusos a l’escola. 

En realitat, és simplement una qüestió de maduració. Alguns nens controlen el pipí a la nit amb poc més de tres anys, d’altres triguen set anys, 10 o 15. Es creu que un de cada cent adults mulla el llit.

Algunes estratègies que s’havien fet servir en el passat, com no beure aigua en tota la tarda o intentar aguantar el pipí durant el dia, són inútils i poden arribar a ser contraproduents. El nen ha de beure tota l’aigua que necessiti, i fer pipí quan en tingui ganes. Allò de dibuixar un sol o un núvol al calendari tampoc funciona, i a més és injust oferir un premi per una cosa que és involuntària. Si li fa il·lusió fer un calendari (encara que sigui inútil) pot oferir un estel daurat quan el nen fa una cosa que sí que és voluntària: no aguantar-se les ganes de beure o de fer pipí. 

Sí que pot ajudar (una mica) evitar la cafeïna (incloent-hi les begudes de cola i energètiques).