02/09/2022

Els perills de la melatonina

2 min

BarcelonaEn els meus primers anys com a pediatra, no recordo veure a la consulta nens “que no dormen” o que “es desperten molt”. Fins que va sortir un famós llibre amb un famós mètode per “ensenyar els nens a dormir”. A partir de llavors, els pares van anar consultant cada cop més per “problemes de son”. Se m’ocorren dues explicacions possibles, no necessàriament excloents. La primera, que els nens sempre s’havien despertat molt, però que els pares no ho consideraven un problema mèdic que calgués consultar al pediatre, sinó simplement una cosa que has d'aguantar els primers anys (ningú ha dit que tenir fills sigui bufar i fer ampolles); fins que el llibre ho va definir com una malaltia, “insomni infantil per mals hàbits adquirits”, una malaltia perillosa que podia produir insomni per tota la vida, i fins i tot disminuir l’alçada del nen per manca d’hormona del creixement (!).

La segona, que potser han augmentat realment les dificultats dels nens per dormir perquè ens han prohibit tot el que els nens necessiten per dormir, tot el que els pares han fet durant mil·lennis per adormir els nens: no el pots adormir a coll, no li pots cantar ni bressar-lo (“Si no el bresses, no s’adormirà pas” és la frase que Pompeu Fabra dona al seu diccionari com a exemple del verb bressar), i sobretot no te’l pots ficar mai al llit (jo recordo dormir a l’habitació dels meus pares, i ocasionalment al seu llit, fins als 8 anys o així).

Fa uns anys es va posar de moda una “solució”: la melatonina. No hi ha gaires estudis en nens, però com que es ven sense recepta, i alguns la consideren “natural”, “no deu ser dolenta...” Fa unes setmanes, els Centres per al Control de Malalties (CDC) dels Estats Units han publicat un informe sobre la ingestió infantil de melatonina. En deu anys van rebre 260.435 consultes per ingestió de melatonina al seu centre d’informació toxicològica; d’ells, 4.097 nens van ser hospitalitzats, 287 van ingressar a cures intensives, dos nens van morir. El fet que no sigui un medicament sinó un “suplement dietètic” pot contribuir al problema: els controls no són els mateixos, i diferents lots del mateix producte poden contenir cinc vegades més melatonina que altres.

Potser caldria admetre que els nens petits no necessiten pastilles per dormir, sinó dormir amb els pares.