Parquet o rajola: el debat inesperat

Aquell dia els meus alumnes de castellà de 3r d'ESO van tornar de l'esbarjo especialment inquiets. A veure, normalment no seuen al seu lloc tot meditant en silenci sobre la insuportable lleugeresa de l'ésser o els darrers avenços en física quàntica, però és que aquell dia no paraven de parlar els uns amb els altres mentre teclejaven als portàtils i giraven les pantalles per ensenyar-se mútuament què havien trobat.

Mentre els anava posant hidrogel –com fem a l'inici de cada hora de classe– vaig anar preguntant què els tenia tan esverats. Tot venia d'una pregunta que havia sorgit entre ells a l'hora del pati: "Si fossis milionari, què et posaries al terra de casa, parquet o rajola?"

El debat era aquest. Segons la majoria, el parquet era cutre, molt de classe mitjana. "Si tens una escala de marbre, no hi posaràs un terra de parquet, no pega!" "Segur que a la Casa Blanca no hi ha parquet!" "Tu què t'hi posaries, Juanjo?"

M'agradaria dir-vos que, amb habilitat consumada de profe experimentat, vaig reconduir el debat i que la classe va ser una experiència educativa interdisciplinària i transversal amb desenvolupament integral d'intel·ligències múltiples implementades… però no. Vaig poder introduir algun concepte de vocabulari (calefacció radiant, rajola hidràulica) i vaig intentar obrir un debat ordenat… que va fracassar, perquè no hi va haver manera que respectessin un mínim torn de paraules. Al cap i a la fi, són adolescents de veritat, no personatges d'una sèrie de televisió, i no segueixen cap guió.

Així que vaig somriure i vaig escriure a la pissarra: "¿Baldosa o parquet?" I a sota "¿Culteranismo o conceptismo?", i aprofitant el desconcert els vaig dir que amb la mateixa intensitat amb què ells discutien sobre el terra d'una hipotètica llar milionària, al Barroc es discutien aferrissadament els partidaris de Quevedo i els de Góngora… I vam continuar amb la lírica castellana del Siglo de Oro.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: mestres, no us canseu de deixar-vos sorprendre pels vostres alumnes i pels seus interessos, intenteu que siguin font d'activitat educativa. I si no us en sortiu, no us enfadeu: admireu la seva passió, preneu nota del seu interès, procureu vincular-ho al que tocava fer aquell dia… i endavant!