FORA DE CLASSE

Futurs guies

A vegades ens parlen d’innovacions pedagògiques com si haguessin de ser un èxit automàtic. He treballat en centres que van començar a treballar per projectes i que actualment ja no ho fan perquè no va funcionar. El problema no és tant el què com el com perquè, sense unes determinades condicions, de funcionar no funciona res. La qüestió de la ràtio és vital. Amb vint alumnes per aula pots treballar molt millor que si en tens trenta, com passa en bona part dels instituts catalans.

També és cabdal la implicació familiar i la tipologia de l’alumnat. En centres d’alta complexitat és difícil tirar endavant qualsevol iniciativa, i ja no cal ni que parlem de les antigues. Entenc que cal fer alguna cosa, però ens obsessionem amb el mètode, potser perquè és menys costós que construir més aules i contractar més personal.

M’incomoda molt que es vengui l’etiqueta de classe magistral amb connotacions negatives. A l’ESO no se’n poden fer mai, perquè la classe magistral com jo l’entenc és un concepte més propi del món universitari, de la conferència d’un expert. A l’ESO, i també al batxillerat, les classes sempre són més o menys interactives, per pura supervivència. Els alumnes d’avui no escolten el que expliques gaires minuts seguits. Tampoc entre ells mateixos en treballs col·lectius. Aquesta certesa, potser agreujada per les noves tecnologies i les multipantalles, condiciona completament la manera de fer les classes. Moltes vegades resols els dubtes i introdueixes la teoria mentre els has encomanat uns exercicis, perquè sempre necessiten veure-li la pràctica i la immediatesa.

Em preocupa aquest discurs que vol fer creure que ara el professor ja no ha d’estar per sobre de l’alumne i relega la seva tasca a fer de guia d’uns adolescents que autogestionen les seves inquietuds. Que tota la informació estigui a un clic d’internet no exclou que els docents no puguem aportar milions de coneixements complementaris. Per això vam estudiar una carrera, no? La realitat és que ens falten professors i l’ofici pateix una greu crisi de vocacions. A l’institut on treballo, de tots els que aquest curs han fet substitucions de la meva matèria, cap n’era especialista. És evident que sense saber-ne prou només pots fer de guia. Ara digueu-me si així els nostres alumnes surten preparats de la millor manera possible.