Oralitat total

Percebo que als meus alumnes, en general, cada vegada els fa més mandra escriure. Sobretot escriure a mà. Amb l’opció de l’ordinador, molts agafen apunts i treballen teclejant. També ho fan freqüentment amb el mòbil, però amb missatges curts o molt curts. Preferentment, els agrada generar missatges de veu. Xerrar, xerren pels descosits, però quan els demanes que raonin una opinió, molts pateixen o directament no se’n surten.

Ja fa cursos que els professors de llengua ens plantegem molt seriosament avaluar l’expressió oral amb la importància que es mereix. En el cas del català encara més. Una barbaritat d’alumnes aproven l’ESO i el batxillerat, i fins i tot deuen acabar una carrera universitària, sense tenir prou competències en la llengua oral. Amb uns mínims de l’escrita ja passen.

Ningú dubta que moltes feines comporten situacions on cal expressar-se i fer-se entendre en veu alta davant d’altres persones. Saber parlar també és saber dominar els registres. A les aules potser es treballen poc aquests aspectes i tot se centra en l’escriptura. Diversos professors tenim la certesa que les noves generacions són cada vegada més orals que no pas escrites. Està passant amb la lectura. Si bé és important fomentar la lectura en veu alta, també comencem a trobar alumnes que prefereixen, i fins i tot busquen, els audiollibres.

Confesso que jo no estic acostumat a escoltar una història si almenys no tinc la lletra al davant. Menys encara fer altres tasques mentre escolto i intento esbrinar què m’estan explicant. Podria ser que una part dels nostres joves estiguin fent un salt en el temps i retornant als orígens de l’oralitat, quan gairebé tothom era analfabet i les històries es transmetien de boca a orella. És clar que això demanava un gran esforç de memorització per part del narrador que dubto que avui ningú es plantegi dur a la pràctica. A poc a poc les editorials van oferint, a més de la versió en paper i el llibre electrònic, l’opció de l’audiollibre. Si hi estan invertint, en puc donar proves, és perquè potencialment té mercat i futur.

Que anem cap a la involució de la lletra escrita potser no és una exageració ni una distopia. Els mateixos llibres digitals que ara utilitzen els nostres alumnes, entre gamificacions i altres meravelles visuals, ofereixen vídeos explicatius on poden escoltar i aprendre, sense la molesta i feixuga lletra.