‘Selfis’ de l’ànima
Des d’una perspectiva adulta, moltes vegades intentem entendre sense èxit el comportament dels adolescents. Tot i que actualment tenen tendència a ser molt exhibicionistes gràcies a les xarxes socials, també és veritat que és difícil conèixer-los en la seva intimitat. Amistats fràgils, sexe sense compromisos o el flirteig amb les drogues són una realitat que pares i professors no podem obviar. Potser no cal saber-ho tot d’ells, però sí conèixer com és el món en el qual es mouen per guiar-los si ens necessiten.
En aquest sentit, Ricard Ruiz Garzón i Saïd El Kadaoui han publicat una novel·la titulada Selfis que ofereix un retrat tan provocador com realista dels nostres adolescents. Més enllà de la trama argumental, se’ns presenten uns personatges que es comuniquen a través de les xarxes socials i dels missatges de veu, com una lluita constant contra la solitud individual i de grup. La proposta lingüística és tan agosarada com voluntàriament polèmica. La barreja de català i castellà en els discursos, i fins i tot d’anglès i àrab, genera una espontaneïtat inusual en la majoria de lectures adreçades a un lector adolescent. Els dos autors defensen que és el llibre que molts alumnes voldrien que els fessin llegir a l’institut. Més enllà de la destrucció o reconstrucció del llenguatge que proposa la novel·la, és cert que tant si als adults ens agrada com si no, ells parlen com volen, sense presons normatives. La novel·la deixa clar que més enllà de les formes i el llenguatge que caracteritza cada època, els adolescents tenen els sentiments encara molt verges i precisament per això més volubles i manipulables.
En un entorn acadèmic on es debat sempre la funció que han de tenir les lectures a secundària, crec que Selfis, sense oblidar-ne d’altres de diferent estil, pot ser una aposta certament arriscada, i que precisament pel fet de buscar certa polèmica, pot despertar més d’un alumne perdut i desencantat amb la lectura. Per part meva crec que caldria plantejar un cànon de clàssics contrastat, no només per al batxillerat, sinó també per a secundària, on fins ara cada centre tria i remena sovint a cegues, sense objectius pedagògics del tot definits. Principalment, el gust per la lectura ja seria un bon criteri, i fomentar l’esperit crític encara més.
