Nomenclàtor

A Steiner li agradava que els carrers d’Europa es reconeguessin amb un nom propi; no tenim la Cinquena Avinguda de la ciutat de Nova York, tenim un nom que ens recorda un fet històric o un personatge. Europa podem entendre-la amb una caminada. Si ens cenyim a noms de persones en trobarem que fan memòria de les que han destacat en el món de la ciència, de l’art, de la política, de l’educació, etc. De l’educació? De mestres? Ben mirat de mestres no n’hi ha gaires, encara que tothom reconegui que l’educació és molt important. Deu ser que el mantell de l’oblit ens juga males passades... 

Però recentment hem tingut una excepció a la regla d’oblidar mestres en el nomenclàtor de les nostres viles, pobles i ciutats. Parlem de Vallvidrera, on han decidit substituir el nom del carrer Reis Catòlics pel d’una mestra emblemàtica. Parlem d’Elisa Moragas i Badia, que va néixer a Barcelona l’any 1927 i va morir el 2006. De totes les bones feines que va fer en destaquem una: la fundació de l’escola Nabí, un centre de referència que porta el nom d’un cèlebre poema de Josep Carner. 

Ben aviat es va interessar pels moviments renovadors de l’educació que s’estenien per diverses ciutats europees i, sobretot, va estudiar la figura de Célestin Freinet. Aquest pedagog i mestre francès a molts ens va ajudar a entendre que l’escola moderna, la que ha de ser per a tots, no pot basar-se en el fracàs, sinó que ha de procurar l’èxit de cada individu. El fracàs, segellat amb males notes i informes demolidors, és inhibidor de l’empenta i de l’entusiasme. El text lliure, el treball en equip dins una comunitat cooperativa, el contacte amb la vida de fora de l’escola, les feines funcionals i partir de l’experiència eren algunes de les invariants pedagògiques que va apuntar Freinet i que des d’un inici va fer seves l’escola Nabí, amb l’Elisa al capdavant. 

El 1972 Nabí naixia com una utopia apuntalada per mestres amb noms i cognoms concrets que van dedicar-hi moltes hores de reunions, amb el profund convenciment que una reunió només té sentit quan promou la unió per tractar les preocupacions comunes. Com l’autor de les 30 invariants pedagògiques, van creure que l’educació s’ha de fonamentar en l’experiència i la vida. Un carrer anomenat Elisa Moragas és també un reconeixement a tots aquests mestres, a totes aquestes mestres.