14/11/2020

Ai, aquests joves!

2 min

Quan escric això s’ha fet viral el vídeo +1, on es veu un jove en una festa amb altres joves, tots sense mascareta o amb la mascareta mal posada, compartint cigarretes, sense respectar distàncies… Un d’ells rep una trucada de la seva mare: l’àvia està molt greu, ha contret el covid i no s’expliquen com, si tots els de la família que han estat amb ella (el jove inclòs) representa que han estat molt prudents. “Tu no deus haver anat de festa, oi?”, li pregunta la mare.

El vídeo ha rebut un munt de lloances i mostres d’aprovació a les xarxes. A mi em sembla que està molt ben fet… i que és terriblement injust. ¿Sabeu què passa? Que ens encanta reduir-ho tot a sinècdoques. La sinècdoque és un recurs literari en el qual agafem la part pel tot (per exemple: diem “mil caps” quan parlem d’un ramat de bestiar). Doncs això és el que fem amb els joves: “Ai, aquests joves que no es posen les mascaretes i van de festa…!” (i, per tant, maten les seves àvies). “Aquests joves” per “tots els joves”. No és veritat. No és just.

Hi ha incompliment de normes (distància, mans, mascareta) en tots els col·lectius, però la majoria dels adults disposem d’habitatges i espais propis on incomplir-les, i no se’ns veu tant. Si ens preguntessin “¿Heu complert, sempre i arreu, al 100%, les normes de seguretat?”, m’atreveixo a dir que no podríem aixecar la mà. Però no es fan vídeos virals on es conclogui que la mort de la iaia és per culpa d’un pare o una mare de família, oi que no? No pensem: “Ai, aquests taxistes…!”, “Ai, aquestes mestres…!”, “Ai, aquests repartidors de paquets…!” Esclar que no, perquè no seria veritat, i no seria just.

És cert que hi ha joves que incompleixen les normes. Perquè es veuen immortals (“A mi no em passarà”) o per un carpe diem mal entès (“Soc jove, quan he de passar-m’ho bé és ara”). Però no és menys cert que hi ha adults que incompleixen les normes per superioritat moral (“Sí, he fet això, però és que jo…”, “És que aquestes mesures…”, “És que en realitat…”).

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: no veig clar que culpabilitzar tots els joves hagi de servir de gaire. Hauríem d’assumir que vivim una situació d’emergència, i que només ens en sortirem amb responsabilitat. Responsabilitat personal de tots i cadascun de nosaltres, tinguem l’edat que tinguem.

stats