FAMÍLIES... PARLEM-NE

No els matriculeu

Les anècdotes que s’expliquen en reunions i debats sobre els criteris que hem de compartir entre tots els membres de la comunitat educativa són molt interessants, especialment les que provenen de les famílies o l’escola. Tot i que hi ha un cert consens sobre la necessitat d’afavorir la maduresa de la canalla en funció de l’edat i el respecte lògic al desenvolupament de cadascuna de les criatures, preocupen molts casos que mostren la manca d’adaptació a moltes de les situacions amb què es va trobant la canalla.

És lògic que hi hagi més permissivitat a la família, però també és en el context familiar on hi ha més oportunitats, aprofitant les diferents situacions quotidianes, per insistir i adquirir aquesta maduresa, habilitats i autonomia que han d’afavorir l’adaptació i poder respondre a les exigències de l’entorn. Sempre segons el context de cada moment perquè, de forma progressiva, aprenguin a prendre decisions.

Aquesta autonomia i maduresa tenen una clara repercussió en el dia a dia escolar, on s’han de triar materials o resoldre unes necessitats al vestidor. O quan la canalla surt de convivències, per aconseguir organitzar de forma compartida la participació en un treball en equip, reflexionar sobre les demandes, defensar el seu posicionament i no només seguir les indicacions dels altres membres del grup.

Està clar que és un procés que s’ha de fer progressivament, a mesura que s’avança en l’edat. És un aprenentatge per poder prendre decisions i assumir el protagonisme en moltes de les situacions que els afecten directament. No pot ser que amb 16 o 18 anys, quan han d’anar a una entrevista de feina o a fer la matrícula a la universitat, necessitin fer-ho acompanyats d’un adult. Hem d’aconseguir que siguin prou autònoms perquè ho facin sols o amb altres companys, amb els quals podran compartir idees i oportunitats.

Quina imatge us imagineu que poden tenir d’ells mateixos quan es fa evident que no tenen autonomia? Per què s’arriba a aquests nivells? Per què aquesta inseguretat tan inapropiada a l’edat i el nivell educatiu? Doncs perquè no es fa un procés per prendre decisions quan tenen poca rellevància, de manera que puguin anar enfortint l’autoestima i la seguretat per quan arribi el moment de prendre decisions més importants.