Fora del laberint (1)
Passades les eleccions, tornem a estar dins el laberint polític deshumanitzat i deshumanitzador. I tot allò que ens fa persones amb capacitat de pensar en l’altre, de necessitar conviure i de no segregar, va quedant fora. Per això he pensat dedicar les properes columnes (probablement les últimes) a parlar de la infància i l’educació que queda fora, que alguna vegada, sempre com a eslògan, ressona en les batalles de dins.
Quan arribi Pasqua, bona part dels infants de molts barris no podran tenir infància si no poden anar a espais, flexibles i diversos, d’educació 0-3. Podem seguir parlant del que vulguem, però ara som responsables d’impedir infàncies. No. No podem parlar d’essències mentre cada setmana l’empobriment fa augmentar la impossibilitat de fer de mares, de pares. No. No poden esperar. Les oportunitats educatives en els primers anys de vida són determinants. És il·legal que els adults ens dediquem a altres coses. Sí, ja sé que bona part de tota aquesta infància forma part de la perifèria, del subpaís, però potser quan creixin no vulguin formar part de cap país. En la suma de les crisis en què estem vivint s’hauria d’estar posant en marxa acceleradament el retorn a l’educació 0-3 universal.
Venen dies de matrícula escolar. I, fora del laberint, segueix la batalla contra les males companyies. Tota possibilitat d’una societat una mica més igualitària comença per les possibilitats d’anar a una escola o altra, per la construcció d’una escola en la qual tingui cabuda tothom. La primera de les innovacions educatives és l’escola on s’aprèn entre diversitats. El primer repte de qualsevol sistema educatiu és organitzar-se per compensar les desigualtats, no per mantenir les classes socials. Si algun dia tenim Govern no cal que faci cap programa de lluita contra el fracàs escolar. Mentre donen voltes a les mesures, una nova generació escolar haurà entrat a l’escola en itineraris segregats en els quals el resultat està majoritàriament prescrit. Conforme avanci la seva escolarització, tan sols s’anirà confirmant l’acompliment de la profecia. I, agradi o no, és urgent parar la segregació. Ve d’una generació. La fotografia d’un país és la fotografia de com classifica els seus infants i adolescents.
